El Dúo Dinámico resisteix un nou assalt

¿Per què ja a penes actua el Dúo Dinámico a la seva pròpia ciutat? No per falta de públic, com van demostrar al concert inaugural de la 12a edició del Festival del Mil·lenni. Les entrades per veure'ls al Palau de la Música es van acabar tan ràpid que repetiran el pròxim dia 16 a l'Auditori. A la celebració dels seus 50 anys cantant (bé, ja gairebé 52) s'hi va sumar la de l'aniversari del gran d'ells, Ramón Arcusa, que va fer 74 anys divendres passat amb pastís i espelmetes entre cançó i cançó. O entre èxit i èxit, s'imposa dir. Perquè allò va ser una cascada de melodies bandera. Gairebé totes dels seus inicis, però també alguna dels anys 80, com Tú vacilándome... i Resistiré, que va servir tant de presentació com de comiat.

Notícies relacionades

El mestre i els seus bons alumnes

Un gegant del piano del segle XX

Amb Ramón com sempre a la guitarra i un grup de sis músics, van exercir tant de cantants com d'entertainers. Entre anècdotes i bromes autoparòdiques sobre la seva edat van dir: «Tot el que sona aquí és en rigorós directe. No fem playback com Lady Gagá». Dit així, amb accent final, potser per ressaltar que ells encara no estan gens gagà. Perquè en contra del que molts puguin pensar, no van sonar en absolut a duo geriàtric. L'estampa de Manolo pot resultar encartronada en foto fixa, és veritat, però en moviment segueix sent una incessant font d'energia. Sembla impossible que encara cantin tan bé (doo wop a cappella inclòs) i peces com per exemple Perdóname, El final del verano, Esos ojitos negros, Como ayer i Quisiera ser segueixen sonant a immillorable avançament del pop espanyol posterior.

MOMENT MILITARITZAT / Van fer versions de composicions seves per a altres (La, la, la, Soy un truán), van ajuntar en blocs les peces amb títols nominals (Mari Carmen, Lolita..) i les de la seva trajectòria cinematogràfica (amb Guardia marina soy com a moment militaritzat), i van aconseguir que Quince años tiene mi amor sonés tan innocent i blanca com el 1960.Una hora i tres quarts de pura delícia entre ovacions constants. Un llegat musical que va més enllà del seu nostàlgic rol de duo simpàtic.