NOVETAT

Un còmic il·lustra la llegenda del comunista Miguel Núñez

Vinyetes de 'Mil vidas más' formen part del documental sobre el líder antifranquista

A dalt, el policia torturador de la comissaria de Via Laietana Antonio Juan Creix estomaca Miguel Núñez. A sota, la vinyeta il·lustra com els serenos van ser ’proveïdors’ d’armes de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya. / ALFONSO LÓPEZ

A dalt, el policia torturador de la comissaria de Via Laietana Antonio Juan Creix estomaca Miguel Núñez. A sota, la vinyeta il·lustra com els serenos van ser ’proveïdors’ d’armes de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya.
A dalt, el policia torturador de la comissaria de Via Laietana Antonio Juan Creix estomaca Miguel Núñez. A sota, la vinyeta il·lustra com els serenos van ser ’proveïdors’ d’armes de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya.
A dalt, el policia torturador de la comissaria de Via Laietana Antonio Juan Creix estomaca Miguel Núñez. A sota, la vinyeta il·lustra com els serenos van ser ’proveïdors’ d’armes de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya.
A dalt, una vinyeta mostra Miguel Núñez mentre va ser torturat per la policia franquista. Al costat, portada del còmic.

/

2
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El periodista i dibuixant Alfonso López recorda com reia Miguel Núñez (Madrid, 1920 - Barcelona, 2008) a l'explicar una anècdota de quan estava pres per les seves activitats antifranquistes al tristament famós penal d'Ocaña. Un dels presos va rebre un paquet d'un parent dels Estats Units amb una «farina grisa». Per completar les «faves podrides del ranxo» la van coure i se la van menjar, encara que «tenia un gust una mica estrany». No n'hi havia per a menys ja que eren les cendres de la seva àvia americana. Després de ser alertat, el doctor del penal va preguntar: «A algú li ha fet mal?». I davant la resposta negativa els va deixar anar: «Doncs acabeu-vos les cendres, que són proteïnes».

Pinzellades divertides com aquesta, però també dramàtiques, com la inflexible voluntat davant la tortura, que va forjar la seva llegenda com a líder antifranquista, formen part dels moments vitals del militant comunista Miguel Núñez, desgranats, vinyeta a vinyeta, en el còmic Mil vidas más (Edicions de Ponent).

Amb la presència de l'exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, autor del pròleg, el llibre, amb dibuixos d'Alfonso López i Joan Mundet i guió de Pepe Gálvez, es presenta demà a Barcelona, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on es passarà el tràiler del documental sobre la vida de Núñez Al final de la escapada, de pròxima estrena i per al qual, el seu director, Albert Solé, ha utilitzat diverses vinyetes del còmic.

La col·laboració entre els dos projectes va néixer en vida de Núñez, que va morir als 87 anys d'una malaltia respiratòria en una residència. «Mesos abans de morir, ens va posar en contacte», explica López, autor del gruix dels dibuixos (de Mundet són només les imatges que separen els capítols). «Va ser quan va decidir venir a Barcelona a morir, perquè aquí això del testament vital estava molt avançat i no volia que li allarguessin la vida innecessàriament». A Solé li era impossible obtenir imatges com les de Núñez travessant els Pirineus amb el maquis i «li va ser molt útil posar imatges de còmic al documental», afegeix López.

Notícies relacionades

LA TORTURA / El guió, a més de basar-se en entrevistes amb el líder comunista, ha adaptat algunes anècdotes escrites pel mateix Núñez i ha fet servir textos seus. En un parla sobre la tortura, que aconseguia «que la persona digna i exemplar es convertís en un ésser indigne i humiliat», i que ell va patir a mans del policia de Via Laietana Antonio Juan Creix. López destaca aquesta part -en què el seu dibuix realista es torna més expressionista- com la més «definitòria» del seu caràcter: «Mai van aconseguir que confessés ni delatés ningú. I, malgrat tot el que va passar, mai parlava amb rancor ni amargura».

Prevalia «el seu sentit de l'humor», que esquitxava episodis clandestins, com el robatori d'armes als serenos que després guardaven als taüts d'una funerària, o el disfressar-se de monja per alliberar companys. Històries que alimenten la llegenda d'«un cocodril vell», com li agradava autodenominar-se.

Temes:

Còmic