Tolstoi i els altres

L'altre dia era a la llibreria Laie i em vaig fixar que dedicaven l'aparador a la literatura russa. Tota una mostra d'obres traduïdes que semblen avisar-nos d'una moda que s'acosta. D'una banda, hi ha el centenari de la mort deTolstoi, que ha portat noves versions de les seves grans obres, així com l'edició de diaris i correspondències. D'altra banda, la curiositat d'alguns editors arriscats que busquen una oportunitat amb les seves noves apostes. La caiguda de la Unió Soviètica, ara fa dues dècades, va deixar a la vista una tradició d'autors dissidents, prohibits i oblidats que avui dia se segueixen rescatant amb aires de novetat. La màxima expressió d'aquesta mirada cap al passat rus va ser l'èxit de vendes deVida i destí, deVassili Grossman, però també l'edició delsRelatos de Kolimá, deVarlan Xalàmov(Minúscula) o la singularEnvidia deIuri Olesha(Acantilado).

A l'aparador de Laie hi coincideixen uns quants llibres de Nevski Prospects, l'editorial de Madrid que només publica autors russos. Un d'ells ésChéjov comentado, edició a càrrec deSergi Bellver on 16 escriptors analitzen cadascú un relat del pare del conte modern. També hi ha lloc per als autors que enllacen amb la gran tradició èpica russa:Mi-khaíl Xólokhov, de qui RBA va publicant la seva obra, iVassili Aksionov, escriptor dissident i autor de l'obra monumentalUna saga moscovita(La Otra Orilla).

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Al seu costat, dues perles que no van veure mai la llum a l'URSS, per raons òbvies.Gaito Gazdànov, que se'n va anar a París als anys vint, va treballar com a taxista i després ho va explicar aCaminos nocturnos(Sakhalín), iSerguei Dovlatov, que va emigrar a Nova York als vuitanta i va deixar una sèrie de relats autobiogràfics, divertits, sentimentals i delirants com els que s'inclouen aLa maleta (Labreu edicions). L'obligat trago de vodka el posaVenedikt Erofé-ievambMoscou-Petushkí (Marbot), un viatge en tren que és el més alcohòlic que he llegit mai.

L'alineació és fantàstica i dóna fe de la vitalitat dels nostres editors. Solament una petita observació: ¿i els autors actuals, els que escriuen en la Rússia dePutin? Amb alguna excepció aïllada -Pelevin, Guelassimov, Kuraiev-, continuen sent uns desconeguts per a nosaltres.