Dimissions al Govern de Meloni pel revés en el referèndum

Giorgia Meloni va descobrir que el consens que la va impulsar al palau Chigi no era un xec en blanc. També que la seva aura d’invulnerabilitat dista de ser inexpugnable. El rotund rebuig dels italians en el referèndum per ratificar la seva reforma del poder judicial va suposar el cop més dur per a la líder de Germans d’Itàlia des de la seva arribada al poder. Giorgia Meloni ha descobert aquests dies que el consens que la va impulsar al Palau Chigi no era un xec en blanc. També que la seva aura d’invulnerabilitat, aquesta que semblava blindar-la davant qualsevol adversitat, dista de ser inexpugnable. El rotund rebuig dels italians en el referèndum per ratificar la seva reforma del poder judicial ha suposat el cop més dur per a la líder de Germans d’Itàlia des de la seva arribada al poder. El que va començar com una ambiciosa arquitectura per remodelar l’Estat ha acabat per estrellar-se contra un mur de desconfiança civil que no només trenca l’idil·li amb el seu electorat, sinó que anticipa un final de mandat molt més accidentat del previst.

Notícies relacionades

Israel tindrà sota control el sud del Líban i no permetrà el retorn de la població

Austràlia i la UE segellen un pacte de lliure comerç després d’anys de negociació

Consumat el revés, ahir van començar a rodar els primers caps: la del sotssecretari de Justícia, Andrea Delmastro, i el de Giusi Bartolozzi, cap de Gabinet del mateix ministeri. Però el més estrepitós va ser la decisió de Meloni de demanar públicament la dimissió de la ministra de Turisme, Daniela Santanchè, involucrada en diversos escàndols i acusada de presumpte frau en relació amb fons públics rebuts durant la pandèmia. Un clara senyal de les friccions dins de l’Executiu.Consumat el revés, aquest dimarts van començar a rodar els primers caps: la del sotssecretari de Justícia, Andrea Delmastro, des de fa setmanes en el punt de mira pels seus presumptes vincles amb la màfia, i la de Giusi Bartolozzi, cap de Gabinet del mateix ministeri. Però el més estrepitós no ha sigut això, sinó la decisió de Meloni de demanar públicament –en un comunicat inèdit, desposseït de tota diplomàcia — la dimissió de la ministra de Turisme, Daniela Santanchè, involucrada en diversos escàndols, i fins i tot acusada de presumpte frau en relació amb fons públics rebuts durant la pandèmia. Un clara senyal, a més, de les friccions dins de l’Executiu.

La decisió es va produir després que el centreesquerra –fins ara acumulant derrotes davant del rodet de la dreta– convertís el resultat en una mena de catarsi. "Meloni dimissió", corejaven ja dilluns les seves bases al centre de Roma.