A la recerca del traç clàssic

El tòpic queels clàssics no moren maitambé està vigent en una fira com el Saló del Manga de Barcelona. En la cita que acaba avui es barregen les últimes novetats del sector amb les sèries més famoses de tots els temps en una simbiosi peculiar: mentre els que acaben d'arribar

-que sovint també acaben d'entrar a l'adolescència- s'apassionen per títols d'acció comNaruto, els seguidors de més edat habitualment parlen de la qualitat que tenien aquelles sèries d'abans, les responsables que avui a Espanya el manga tingui tan bona salut.

«No m'esperava en absolut l'èxit que va tenirJohnny y sus amigos (Kimagure Orange Road)», assegura l'autor japonès Izumi Matsumoto, convidat a la fira. La seva sèrie va ser una de les que van tenir més èxit a principis dels 90, quan les televisions privades acabaven de néixer. Una d'aquestes, Tele 5, va decidir copiar el model de la seva germana italiana: programes transgressors i animació a tort i a dret. La majoria d'aquelles sèries provenien del Japó, encara que, això sí, havien passat prèviament per la censura italiana.

Una d'aquestes produccions va serJohnny y sus amigos, amb una primera projecció que va obtenir una audiència mitjana del 20%. «Feia temps que volia utilitzar un triangle amorós en una sèrie i aquesta vegada vaig pensar que era ideal per a la història que volia explicar. Se'm va acudir fer-ho amb dues noies que fossin totalment oposades», explica Matsumoto. La sèrie narra les aventures de dues noies de personalitats i caràcters totalment oposats, enamorades d'un mateix noi. «Madoka (una d'elles) és la clau de l'èxit de la sèrie. És una persona amb molta personalitat, adulta. Està inspirada en Phoebe Cates i una cantant japonesa», assenyala. Avui dia, està considerada un mite al Japó, una cosa així com la dona perfecta, i també viu en la memòria de molts espanyols. El manga deJohnny y sus amigos és un dels que han estat rellançats recentment a Espanya.

La recuperació és una de les tendències actuals: mentre que la majoria de manga d'èxit al Japó ja s'estan publicant al nostre país, algunes editorials exhumen títols dels 90, però també dels anys 70 i 80. «El manga ha arribat a un punt de relativa maduresa en què comencen a interessar els clàssics. Una vegada has ofert la novetat, la gent et demana obres d'Osamu Tezuka (considerat el pare del manga) oMazinger…-diu Félix Sabaté, editor en cap d'Edicions Glénat-. Si van tenir una adaptació televisiva i en el seu moment es van poder veure a Espanya, el públic està del tot assegurat».

La barrera psicològica

Mentre que a Espanya es reediten clàssics comAdolf, de Tezuka, o es preparen reedicions com la deRanma 1/2, el Japó, el país de les noves tecnologies, pensa en el futur. Matsumoto sempre ha estat un alumne avançat, i ja el 1995 es va llançar a editar còmics en format digital. Tot un precursor. «Dibuixava a mà, però vaig començar a fer servir l'ordinador per pintar i em vaig adonar que s'hi podien fer grans coses», assegura.

Notícies relacionades

Dennis Lehane: "Ara la gent prefereix el relatabans que la veritat"

Un altre menú d’etapes frustrants i llampecs emocionals

Avui, 15 anys després, l'autor veu un gran futur en el còmic digital: «En el seu origen el còmic està pensat per al paper. Però potser ja és hora de trencar aquesta barrera psicològica i fer publicacions digitals». Al Japó, les editorials ja estan provant la realització de manga en format de llibre electrònic, versions per a mòbils i també còmics narrats.

« Si la televisió no va matar la ràdio, estic del tot convençut que el manga en paper tampoc desapareixerà», sentencia Matsumoto.