Després de Joan Solà

La mort, dimecres passat, del lingüistaJoan Solà ha provocat aquests dies una colla de comentaris als mitjans de comunicació. Eren opinions afinades, emotives i intel·lectuals, que valoraven la dedicació titànica del professor, el seu rigor constant, i el situaven en importància al costat dels altres dos emblemes de la llengua catalana moderna:Pompeu FabraiJoan Coromines.Fabrava viure 80 anys iCoromines, 92. És una injustícia, doncs, que Solàhagi mort tan d'hora. Amb l'empenta que tenia i la capacitat d'esperonar els altres, hauria seguit oferint durant anys el seu mestratge crític i essencial en molts més fronts.

Una de les idees que també ha sorgit aquests dies és que, amb la mort deJoan Solà, s'extingeix un tipus de filòleg laboriós, incansable, formigueta. És una valoració inexacta. Pot molt ben ser que la seva figura sigui irrepetible, però gràcies al seu ascendent savi i alhora planer, que anava sempre de cara, amb els anysSolà havia congregat una gran quantitat de col·laboradors, deixebles i admiradors que ara garanteixen la pervivència del seu discurs.

Hi ha, d'una banda, autors comAlbert Pla Nualart,Pau Vidal,Enric GomàoRudolf Ortega: tots ells han escrit llibres sobre el català actual en què es transmet una aposta pel mateix model de llengua viva, canviant i acostada al carrer. Després hi ha un contingent de lingüistes i correctors que proposen i defensen les mateixes idees a ràdios, diaris i televisió

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

-una altra cosa és que els presentadors i periodistes s'hi mirin i els facin cas-. Potser el punt feble és la universitat: caldrà veure si apareix entre els professors algú que asseguri la connexió entre l'acadèmia i el carrer, una tasca queSolàaconseguia amb naturalitat gràcies als seus articles a l'Avui i a un estat d'alerta constant.

Catalunya és un país de filòlegs aficionats, és cert. No conec cap altre lloc en què la gramàtica o el lèxic d'una llengua puguin entretenir tanta estona una sobretaula de diumenge. És clar que si un dia els del PP dediquessin el seu cinisme a la ceràmica de la Bisbal, per exemple, tal com ara ho fan amb el català als ajuntaments, llavors potser seríem experts en olles i cassoles. Mentre tot continuï així, els estudis i llibres deJoan Solàseran els nostres aliats.