Eduardo Mendoza: "Sant Jordi és una festa absurda però també simpàtica" (21-04-2009)

Per Eduardo Mendoza, la festa de Sant Jordi és com els Reis d'Orient: tot i haver-se convertit en una cosa mediàtica i publicitària, la màgia s'obre pas, «encara que els Reis no ens hagin portat exactament el que elsvam demanar». Ahir, presentat per l'exconseller de Cultura i avui conseller delegat de la divisió d'audiovisualsde RBA, Ferran Mascarell, l'autor deLa ciudad de los prodigios va convertir la seva conferència a Tribuna Barcelona en una divertida evocació del seu pas com a escriptor en les diferents edicions de la diada i de les transformacions que ha experimentat la festivitat.

D'aquesta manera, la que és «una de les persones més influents de la cultura catalana», com el va definir Mascarell --una consideració que tanca la polèmica dels escriptors catalans d'expressió castellana a la fira de Frankfurt--, es va llançar a relatar les seves experiències en aquesta «festa absurda però simpàtica» començant pel principi.

'Savolta', llibre de culte

La primera novel·la de Mendoza,La verdad sobre el caso Savolta, es va publicar el 1975, uns mesos abans de la mort de Franco. «Llavors els llibres es llançaven el mateix dia 23 d'abril. Per això només se'n van vendre 19 exemplars i la meva germana en va comprar uns quants per regalar-los a la família». Llavors l'escriptor es trobava a Nova York, on treballava com a intèrpret de l'ONU, i no es va traslladar a Barcelona.

Més presència, inclosa la física, va tenir la seva participació en la festivitat de 1976, amb el Savolta convertit en un llibre de culte gràcies al suport deCambio 16, revista que llavors tirava un milió d'exemplars. La imatge de l'autor desterrat al centre de la Diagonal, per desig exprés d'un escriptor consagrat que no va voler compartir la firma a Ancora y Delfín amb el jovenet, no té preu. «Allà era jo, assegut en una tauleta i amb un cafè, a les nou del matí, amb la Diagonal gairebé buida».

La cosa va millorar molt per a Mendoza al llarg del dia, fins que va acabar a la Rambla, a l'estand que allà tenia el seu segell, Seix Barral, on editors i autors es van trobar barrejats en una manifestació amb estomacadesi bales de goma incloses. «Un membre de l'editorial es va posar al davant d'una que anava dirigida a mi i per això segueixo sent fidel a un segell que vetlla d'aquesta manera per la integritat física dels seusautors», va fer broma.

De llavors a ara  

¿Com han canviat les coses? Molt. «El públic barceloní de llavors era d'una timidesa gairebé malaltissa. Recordo el cas d'una senyora que, quan li van dir que l'autor li podia firmar el llibre,

Notícies relacionades

La jutge ordena traslladar les pintures de Sixena en un termini de set mesos

Microòperes de nova creació

el va tornar. En canvi, a Madrid venien els lectors acompanyats de tota la seva família a saludar-te». Segons Mendoza, la diferència substancial consisteix en el creixement desmesurat de la mitologia de l'autor: «Ara es necessiten fins i tot guàrdies de seguretat per posar ordre a la violència i les tanganes que es munten».

Per tot això no té cap mania a qualificar de «tonta» una dona que es queixava d'haver fet una cua de 45 minuts, en va, per aconseguir una firma seva: «Un ha de fer una cua així només per un medicament». També manifesta la seva estranyesa davant dels estranys companys de viatge que porta el Sant Jordi. «A vegades s'ha donat el cas que jo era l'únic escriptor en una llarga fila d'esportistes, mediàtics, dietistes... La festa et permet conèixer tota mena defreaks». Amb tot, i desplegant la seva proverbial ironia britànica, es resigna: «Pensava anar-me'n, però aquest any em quedaré i firmaré. Al cap i a la fi, és com una trobada familiar».