'Salvando las distancias', el mateix de sempre

Per preguntar-se si l'amor pot sobreviure entre dues persones que viuen en llocs diferents, aquesta comèdia romàntica segueix la fórmula al peu de la lletra: està protagonitzada per Drew Barrymore, la reina indiscutible del gènere; poblada per personatges de saldo, com el millor amic d'ell o la germana d'ella; i trufada d'un postís conjunt de circumstàncies pensades per mantenir allunyats els amants. Inclou referències pop -Top Gun, Jonas Brothers- i embafadors muntatges musicals. Tot i les ínfules cool és, doncs, el mateix de sempre.

La química entre Barrymore i Justin Long és palpable -segons sembla solien sortir junts- i traspuen una genuïna compassió recíproca, fins i tot encara que les circumstàncies dels seus personatges estan tractades amb neciesa i els intercanvis verbals entre tots dos no tenen cap espontaneïtat. A més, els intents de la directora Nanette Burstein d'invertir el mètode Apatow -en lloc d'afegir cursileria sentimental a una comèdia gamberra, ella hi injecta el clàssic embolic noi-busca-noia de vulgaritat i diàlegs marrans- es mostren desorientats i desesperats. En qualsevol cas, no tant com el seu ús arbitrari de la càmera a l'espatlla -potser per recordar-nos l'experiència que té com a documentalista-, la teoria sobre el potencial dels bigotis per seduir les dones grans, les simplistes referències a la crisi econòmica o l'agonia del periodisme i la indústria musical o la condescendent moralitat central: que la clau per fer que l'amor duri és entendre que quan les dones diuen que volen alguna cosa, en realitat desitgen la cosa oposada.