«Les ferides de la guerra encara no estan tancades»

Norma Forester és subinspectora dels Mossos d'Esquadra. Viu amb el seu marit, patòleg forense del Clínic, una filla okupa, una mare hippy i una àvia, viuda de brigadista. Té un ex homosexual i una tia monja amb habilitats de hacker. Amb aquest ­atípic fresc familiar, Teresa Solana posa els sòlids fonaments d'una nova sèrie negra que inaugura amb Negres tempestes (La Magrana). En aquesta obra, l'escriptora reflexiona sobre la guerra civil i aparca la paròdia i la sàtira que va desplegar a les histò­ries dels bessons detectius a Drecera al paradís i Un crim imperfecte: «Hi ha coses sobre les quals no faig broma». És capaç de desmaiar-se si veu morts o sang, per això escriure sobre això li resulta «catàrtic».

-¿D'on va treure el personatge de la tia monja de clausura i hacker?

-D'una història que em van explicar sobre una monja, no diré d'on, famosa perquè sortia d'amagat, es pintava les ungles i es maquillava. Jo la vaig posar entre les clarisses de Pedralbes i li vaig donar un toc d'humor fent que en una comunitat de religioses hi hagi una monja capaç de connectar-se a internet i piratejar. Aquestes dones a vegades deuen tenir la temptació de canviar, encara que no ho facin. Com que van curts de vocacions a vegades deuen fer els ulls grossos...

-Ha nascut la mossa Norma.

-És un personatge amb moltes contradiccions. D'una banda és doctorada en Antropologia però s'ha fet policia. S'estima el seu marit però té un amant. És d'esquerres i els seus principis sobre la tolerància són molt sòlids però pot perdre els nervis i bufetejar un detingut. Volia explicar que els policies són persones, no per justificar la violència, sinó per dir que les persones no som blanques o negres.

-¿Els mossos estan de moda?

-Durant la repressió franquista, hau­ria sigut difícil posar un policia com a heroi però ara a Catalunya tenim una policia sobre la qual es pot escriure. Però crec que als mossos no els agradarà una mossa amb una filla okupa i una sogra que fuma porros…

-Crea una família poc corrent.

-La de la Norma és una mica exagerada, sí. Però la família ja no és el que era. La gent se separa i té noves parelles, són famílies més grans. A més, he volgut reflectir un tema a través de l'ex de la Norma, un gai que ha sortit de l'armari en una època complicada. I tot això, en un clima de normalitat, sense traumes, la gent ho viu positivament.

-A la novel·la reflexiona sobre la ­memòria històrica.

-Sí. Em preocupa molt la idea que és millor no parlar del passat i deixar-lo tranquil. És un error. És perillosa aquesta tendència de dir que els dos bàndols van fer les mateixes atrocitats. No és una manera seriosa d'enfrontar-nos al nostre passat.

-Denuncia les venjances personals i l'abús de poder franquista.

-És clar. Els guanyadors van estar molts anys en el poder i van tenir temps per fer-ho. Per una banda hi ha el que va significar que persones sense escrúpols poguessin portar a terme venjances personals gràcies al falangisme i, per l'altra, el que significava viure en aquest ambient.

-¿Vol donar veu a les víctimes?

-Recordar-les. Hi ha moltes ferides que encara no estan tancades i la manera de tancar-les no és no parlant-ne. Molts que van estar-hi directament implicats o ho van estar durant la dictadura ara passen per absolutament demòcrates. El problema és que no s'han demanat responsabilitats per això. Les víctimes mereixen justícia.

-¿I el que ha passat amb Garzón?

-És esperpèntic. ¡Com és possible que una organització falangista hagi aconseguit fer-lo fora de l'Audiència Nacional! Demostra que les ferides s'han tancat en fals i que hi ha molts temes polítics d'avui que ens retrotreuen a idees del nostre passat recent. En aquest país, la dreta és una dreta d'idees ràncies.

-Negres tempestes al·ludeix a l'himne de la CNT A les barricades.

-Tenia clar que el llibre havia de començar amb el primer vers de La Varsoviana perquè volia reivindicar la lluita del moviment anarquista. Aquí s'ha menyspreat i s'ha silen­ciat el que va significar.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

-Retrata la burgesia catalana.

-He volgut mostrar dos tipus de família de classe alta amb actituds diferents davant la dictadura: els catalans que es van enriquir amb el franquisme i els que van mantenir una actitud de militància i rebuig.