Leonardo DiCaprio, l'actor sense perfil

¿Què li passa a un director després de recaptar mil milions de dòlars a taquilla? Bàsicament, Hollywood li deixa fer el que li doni la gana. I, després de fer saltar la banca ambEl caballero oscuro, a l'anglès Christopher Nolan li ha donat la gana rodar el projecte que més temps feia que li voltava pel cap,Origen, que avui arriba a les nostres pantalles després d'haver recaptat més de 300 milions d'euros en només tres setmanes. Sens dubte, serà la pel·lícula d'acció real de l'estiu –a la fantasia animadaToy Story 3ningú li fa ombra–, malgrat que, segons els estàndards delblockbuster, és condemnadament rara: dura dues hores i mitja, transcorre en gran part dins d'un somni –o un somni dins d'un altre somni, o un somni dins d'un altre somni dins d'un altre somni– i, en definitiva, no li dóna a l'espectador el que segurament espera del cine d'estiu.

Si tot i així ha aconseguit assaltar la taquilla és, sens dubte, gràcies a l'efecte Nolan. Sorprèn que tota l'expectació despertada per aquesta laberíntica història de lladres de ments que penetren al subconscient de l'altre per extreure-li o inserir-li informació es concentri en la capacitat narrativa d'un tipus tímid, una mica culgròs i lleugerament pedant, però així és. Que el repartiment d'Origen estigui encapçalat per una estrella del calibre de Leonardo DiCaprio és poc més que incidental.

D'alguna manera, això s'explica perquè, 13 anys després queTitanicl'elevés a l'Olimp de Hollywood, i, a diferència del que passa amb George Clooney o Brad Pitt, un segueix sense saber què esperar de DiCaprio en pantalla. Tothom reconeix el seu nom. Se sap que és un tipus guapo, que és fan dels Lakers, que sent inclinació per les supermodels i que és un ecologista militant. I que, per a Martin Scorsese, s'ha convertit en el que solia ser Robert De Niro –ja han rodat quatre pel·lícules junts–. Però, ¿què el caracteritza com a actor? Difícil dir-ho.

POTENCIAL TAQUILLER / En qualsevol cas, Robert Pattinson hauria de parar-hi atenció. Si l'heroi de Crepúsculotem que l'encasellin com a ídolteen, que es fixi en DiCaprio i n'aprengui. Ell se les ha arreglat per deixar de ser un somni adolescent i convertir-se en un dels actors més respectats de la seva generació. En lloc de treure partit del seu aspecte, ha usat el seu potencial taquiller per treballar amb grans directors, com Martin Scorsese, Steven Spielberg i Christopher Nolan.

No li ha estat fàcil. La indústria de la xinxeta no ha estat mai tan pròspera com quan, a mitjans dels 90, fans d'arreu del món van decidir empaperar les parets de la seva habitació amb pòsters de DiCaprio. Tot havia anat molt ràpid. Després d'una sèrie d'aparicions televisives –Roseanne, Los problemas crecen--, va causar una impressió immediata enfrontant-se a De Niro aLa vida d'aquest noii va ser nominat a l'Oscar pel seu paper de discapacitat aA qui estima, en Gilbert Grape?(totes dues del 1993). Malgrat que va mirar per primera vegada de lluitar contra la seva bellesa interpretant el poeta Arthur Rimbaud –aEclipsi total(1995)– i el jonqui Jim Carroll –aDiari d'un rebel(1995)–, en el seu objectiu es van interposarRomeo y Julieta(1996) i, per descomptat,Titanic(1997). DiCaprio va ser el principal motiu pel qualTitanic va ser durant un temps la pel·lícula més taquillera de tots els temps. Després d'aquest èxit, era el rei del món. Els seus advocats van mirar de convertir el seu nom en marca registrada. A l'Afganistan, una vintena de perruquers van ser arrestats pels talibans per oferir un tallat de cabells inspirat en ell. No és broma.

PAPERS FOSCOS / Tota la seva carrera posterior ha estat dissenyada per fer que el públic s'oblidi del maleït vaixell. Avui, Leonardo DiCaprio sembla interessat només en personatges que projecten cert masoquisme. A excepció de la lleugeraAtrápame si puedes, en totes les seves pel·lícules de l'última dècada ha interpretat papers foscos, personatges desil·lusionats amb la vida suburbana –Revolutionary Road(2008)–, tipus endurits per la defensa de la llei

Notícies relacionades

'Repo Men', sadisme i falsa reflexió

'Origen', La presó dels records

–Infiltrados(2006)–, altres greument pertorbats –L'aviador(2004),Shutter Island(2010)–.Origenés la tercera pel·lícula consecutiva en què la dona del seu personatge mor. No és cap disbarat suposar que la recerca de l'Oscar condiciona l'elecció d'aquests papers –ha estat nominat dues vegades més, perL'aviadoriDiamant de sang(2006)–.

Malgrat això,Origenés només l'últim d'un llarga llista d'èxits de taquilla aconseguits per l'actor, convertit en una de les estrelles que més lucratives resulten a Hollywood. I, malgrat això, després deTitanictampoc ha arribat a enlluernar, almenys de la manera que ho van fer George Clooney en la dècada passada, Tom Hanks als 90 o Jack Nicholson als 70. Potser haver afegit elblockbuster d'estiuc al seu repertori ambOrigencorregirà aquesta situació però, ¿deu ser que encara li falta demostrar que sap riure en pantalla?