Nolan, el cineasta de la psique

Les primeres crítiques publicades als Estats Units sobreOrigenposen, literalment, els pèls de punta. Abunden les cinc estrelles i les inflamades exclamacions d'elogi: «Magistral», «estimulant», «hipnòtica» o «endimoniadament convincent». Les comparacions i referències apunten a la solemne profunditat d'unKubrick o unTarkovski,però també a l'irresistible sentit de l'espectacle deMatrix o Casino Royale. Tot ens porta a pensar, doncs, que estem davant una obra majúscula del gènere fantàstic, tan capaç de greixar la maquinària mental de l'espectador com de triomfar en la taquilla.

Notícies relacionades

Nézet-Séguin, brillant i energètic

La passarel·la de les campanades

Origenrelata els avatars d'un paio,Leonardo Di Caprio, la feina del qual és apropiar-se els secrets del subconscient just en el moment en què la seva víctima dorm. En aquest sentit,Origens'entreveu com la feliç culminació de l'arriscat viatge als meandres de la ment humana que Christopher Nolanva iniciar el 1998 amb la seva opera prima,Following, petita perla delfilm noirsobre un escriptor obsessionat a seguir gent a l'atzar; i que va continuar ambMemento, aquell fascinant puzle cíclic sobre un home incapaç de recordar el que havia fet cinc minuts abans.

El cine deNolan és una complexa indagació de la psique combinada amb una estranya habilitat per a l'entreteniment, com ho va demostrar aBatman beginsi El caballero oscuro, on va fer seure l'Home Ratpenat, com no podia ser d'una altra manera, al divan del psiquiatra.