Laura Mañá: "El sexe és vida"

Sexe a la tercera edat. És l'argument de La vida empieza hoy, la nova pel·lícula de la directora catalana Laura Mañá. Comèdia amb cabells blancs i clímax que despulla per primera vegada una Pilar Bardem de 69 anys. No és ciència-ficció. Ho diu Google: si es busca "sexe" i "tercera edat", hi ha més de dos milions d'entrades per triar. "El sexe és vida", justifica Mañá a la revista Dominical, que també fa un repàs de la trajectòria de deu directores espanyoles més.

A continuació oferim un avançament de l'entrevista.

Sexe a la tercera edat. ¿Els pensionistes no estan ja prou fomuts?

[Riu] Jo crec que el que els fa falta és relaxar-se una miqueta. Espero que la gent surti del cine amb el mateix missatge que els transmeten a les classes: s'ho han de passar bé.

El que s'ha quedat a la taula de muntatge donaria per a una pel·lícula porno.

Sííí [riu]. Vaig rodar escenes molt dures.

¿Es va ruboritzar?

Sí. Jo sempre. Sóc molt pudorosa. De fet, aquesta és la meva cinquena pel·lícula i és el primer nu. I s'han quedat moltes coses a la taula de muntatge que jo deia: "¡Però com he pogut rodar això!". No les he muntat perquè la meva intenció no ha sigut provocar. En el fons, en totes les meves pel·lícules es parla sempre del mateix tema: de viure, de viure intensament [se li omple la boca al dir-ho]. S'ha d'aprofitar el temps fins a la tercera edat, fins on arribis.

Moralitat: ¿t'has de saber mirar al mirall?

Bé, jo a les meves pel·lis no vull fer arribar cap moralitat. Només exposo reflexions. I el que a ells els intenten transmetre en aquestes classes de sexe és que has d'aprendre a acceptar-te. El mirall és l'acceptació. I veure com el cos et canvia, les teves inquietuds canvien, tot canvia amb els anys.

¿Vostè es mira al mirall?

Sí, cada dia. A més, sóc molt coqueta.

¿I què hi veu?

Doncs veig com passa el temps. Hi veig una persona amb moltes pors, molts, moltes pors. Cada vegada em sento més fràgil.

¿Per què?

Perquè t'adones que en qualsevol moment això s'acaba. Fins fa molt poc, quan una amiga em trucava per dir-me "t'he d'explicar una cosa", deia: "Ja està, s'ha quedat prenyada". I ara "t'he d'explicar una cosa" és "tinc un càncer".

¿Té alguna cosa per explicar?

Tinc moltes amigues, moltes, moltes situacions. Bé, ens està passant a tots. I és una qüestió d'edat. Arriba un moment en què comences a perdre la gent que estimes, en què pots fer front a... Jo, per exemple, ara no puc tenir fills. I m'hauria agradat molt poder seguir tenint fills. Són situacions que has d'anar acceptant i que són molt dures. I que ploro molt [ho diu rient] per la fragilitat. Sí, per la fragilitat de les coses. Aquesta força i aquesta supèrbia que et dóna la joventut jo almenys l'he perdut amb els anys.

¿I què queda?

Ara queden molts dubtes, moltes pors, molta inseguretat.

No té imatge d'insegura.

Inseguretat potser no com no saber què vols, sinó com no tenir la seguretat que això és així. Crec que amb els anys m'he tornat molt més petita. Em vaig fent com més invisible. I no vull saber res. No vull sortir, no vull parlar amb ningú, no vull veure a ningú. Crec que és una cosa que amb els anys anirà a més. Un autotancament, sí.

¿I això és compatible amb ser directora?

Tu ets directora perquè vols explicar històries. Però desgraciadament ho has de vendre.

Vostè se sap vendre. El seu primer paper protagonista era una prostituta.

Bé, feia de puta quan era jove. Ara li asseguro que per fer de puta no em truca ningú. Agafen noies que tenen 20 anys menys.

¿La preocupa l'edat?

Sí, sí, em preocupa moltíssim.

En té 42.

Sí, sí, però això va a més [riu]. Sempre has sigut jove i has tingut tota la vida al davant. És com això dels fills. Sempre has tingut tota la vida per tenir fills. Quan et diuen: "Això s'ha acabat" i és per sempre... És com haver arribat a dalt de tot i ara saber que ja estic baixant esglaons.

Notícies relacionades

El mestre i els seus bons alumnes

Un gegant del piano del segle XX

¿Des de quan baixa esglaons?

A partir de tota aquesta fase en què m'han dit que ja no puc tenir més fills. Que m'he sentit vella. Sí. [Es posa seriosa] És molt dur. A part que he perdut quatre criatures, és molt dur posar un punt. L'acceptació, l'acceptació de les coses.