Rodrigo García: «Aquí, a Europa, jo només veig cadàvers en cotxes bonics»

–El cicle Radicals Lliure va agafar com a símbol el llamàntol que li van prohibir cuinar en directe en l'edició del 2007. ¿Content?

–És valent i irònic usar-lo com a símbol del festival. És gairebé una acció artística per part del teatre. L'obra pateix la pitjor de les censures, són els programadors els qui s'autocensuren; no contracten l'obra per no tenir problemes acasa.

–Versus va ser un encàrrec per al bicentenari de la guerra de la independència espanyola. ¿Què explica?

–Si dono explicacions, no faig poesia. Com a artista, m'ocupo de la poesia, no d'explicar res, per això hi ha les escoles i els manuals d'electrodomèstics. L'obra té poca relació amb el bicentenari, i ho vaig avisar als meus productors, la Societat Estatal de Commemoracions Culturals.Versusfa preguntes sobre la possibilitat de viure junts en harmonia i sobre l'amor.

–¿És possible aquesta convivència?

–L'obra moltes vegades sembla afirmar que no és possible entendre'ns, altres, sembla defensar el contrari. M'agrada que les obres tinguin contradiccions, fet que genera un moviment de pensaments.

–¿Torna a treure el costat bèstia dels éssers humans?

–Si surt la part bèstia dels éssers humans, és perquè no em sembla honest ocultar-la. Això sí, m'ocupo de fer-ho amb cert humor, amb certa ironia i poesia.

–Ha dit que la peça és més poètica i intimista que les anteriors. ¿Cap on es dirigeix el seu teatre?

–Els meus tres últims muntatges (Versus, Muerte y reencarnación en un cowboy i Esto es así y a mí no me jodáis) són totalment diferents entre si. Tinc més control sobre la matèria teatral i em puc permetre investigar i viatjar a llocs per descobrir. El més estimulant és que sempre elegeixo el camí més complicat, el que mai vaig trepitjar i que no està al Google Maps… Llavors crear té un sentit.

–«El meu teatre és dur perquè va créixer entre barraques», ha dit. ¿Aquest salt del fang a l'opulència és el que més ha marcat el seu treball?

–De les condicions a vegades miserables de certs llocs del món, no m'atreviria a dir-neestar en el fang. Per exemple, al Brasil, he vist molta gent ser feliç amb el menjar just i gairebé sense roba. Mentre que a Europa només veig cadàvers en cotxes bonics (m'hi incloc). Aquest tipus de reflexions són la base del meu teatre. A part de la filosofia clàssica i de la meva manera d'indagar en la literatura, en les seves possibilitats.

–¿En la seva obra enfronta l'individu versus la societat?

–Necessitem l'altre i a la vegada no sabem viure per als altres, només pensem en nosaltres mateixos, perquè morirem sols i les experiències no es comparteixen, les vivim o somiem només per a nosaltres.

–En el repartiment figuren cantaores, un murguero d'un barri marginal de Buenos Aires...

–És un còctel que reflecteix la vida.

–¿En quines guerres està ficat?

–A l'agost i el setembre faré una creació al Teatre Nacional de Romania. Al novembre iniciaré els assajos d'una obra per al Centro Dramático Nacional, amb la meva gent. I surten de gira les meves tres obres: Berlín, París, Tòquio…

Notícies relacionades

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Kosmopolis escalfa motors amb Art Spiegelman i Chris Ware

–¿És veritat que està preparant una producció amb lleons?

–El tema dels lleons espera… ja veurem… M'agradaria que s'aprenguin text i necessiten temps.