Sándor Márai, el burgès exiliat

D’ascendència burgesa, l’escriptor hongarès Sándor Márai va passar de l’aprenentatge bohemi, entre escriptors i artistes, durant la seva joventut a Leipzig, Munic, Berlín i París, al gran prestigi i fama de què va disfrutar als anys 30 i 40, quan es va establir a Budapest. Però l’ascensió del nazisme, al qual es va oposar, i l’establiment del règim comunista, que el va qualificar d’autor decadent i burgès, van provocar el seu exili el 1948 als Estats Units (Nova York i San Diego). La vellesa, la pèrdua gradual dels seus éssers estimats i el prestigi oblidat van fer que es disparés un tret el 1989, pocs mesos abans de la caiguda del mur de Berlín.

L’absorbent narrativa de Márai, en què sobrevola l’esperit de la liquidada burgesia centreeuropea, té un gran èxit a Espanya després la traducció de novel·les com L’última trobada, L’herència d’Eszter, Divorci a Buda, L’amant de Bolzano, La dona justa, La germana, igual que la seva autobiografia Confesiones de un burgués i elsDietaris: 1984-1989, publicats a Edicions 62, i a Salamandra, en castellà.