Tokio Hotel va commocionar dilluns els seus fans amb un xou d'estètica futurista al Palau Sant Jordi

Una teoria no escrita assenyala que l’esperança de vida comercial dels fenòmens pop adolescents no supera els tres anys. Tokio Hotel mantenia fins ara l’axioma en suspens: no és unaboy bandtradicional i la seva música té propietats diferents de la de Backstreet Boys o Take That. ¿Més duradores? Bé, dilluns, el grup de Magdeburg (Alemanya) va punxar al Palau Sant Jordi, on es van reunir a penes 5.000 espectadors (segons la generosa estimació de la promotora) acotats per un teló negre que ocultava mitjana sala. Fa dos anys hi van anar 12.000.

Van ser, això sí, 5.000 espectadors molt entregats, sorollosos i pacients; alguns fins i tot van passar unes quantes nits al ras a la porta del Palau Sant Jordi. Fans del gènere femení en una majoria aclaparadora, que van demostrar com ha anat mutant el cànon de l’ídolteenager des dels temps de Glenn Medeiros i Rick Astley: el seu ideal és pàl·lid, androgin, acriaturat i marcià, com Bill Kaulitz, cantant de la formació.

Muntatge tecnològic

El nou disc,Humanoid, va aportar més de la meitat de les cançons i va condicionar el concepte escènic: un globus terraqüi d’on van sortir els quatre integrants del grup, i un muntatge audiovisual amb imatges d’una urbs futurista. Material que, com és costum a les seves gires internacionals, van interpretar en anglès, relegant les versions originals en alemany.

Tokio Hotel ofereix un calculat combinat d’aspror i melodia; guitarres gairebé metàl·liques, tornades sentimentals vagament angoixats. La banda, que va obrir ambNoise,

es va acostar a Depeche Mode aHuman connect to human, i a Queen aHey you. Bill Kaulitz, que ha abandonat el seu famós pentinat tipuselectroxoc, va lluir uns vestits galàctics lluminosos dignes de la sèrie V, que no li van impedir cantar amb correcció. ADogs unleashedva aparèixer a dalt d’una moto, clàssic gag de Judas Priest (encara que el grup britànic la posa en marxa).

Notícies relacionades

Brad Pitt compra la famosa casa "ovni" de l'Empordà i l'envia a Califòrnia

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

Elset acústic, ambHumanoidi

Love and death, va ser una mica incongruent en un xou de concepte tan tecnològic i robòtic, encara que va donar un descans als molts pares de fans presents al recinte. Els èxits de la seva obra passada, comScreami, sobretot,Monsoon, van acabar d’aixecar el Sant Jordi; més ben dit, un tros del recinte. Catarsi adolescent, sí, però en format club.