José Corbacho: «Etiòpia no està en els focus de les oenagés internacionals»

José Corbacho actua, promou, presenta i dirigeix el Festival Solidari, que avui recull fons a Luz de Gas per a una escola d’Etiòpia.

–¿Qui hi ha darrere del projecte?

– Ipi, una ONG petitona. Promou la construcció d’una biblioteca i d’un menjador a l’escola Negus Michael de Dessie. Els ajudo en el que puc encara que per fer-ho hagi de recórrer a la meva petita parcel·la de popularitat.

–¿Per què s’hi implica?

–No tenen les necessitats bàsiques cobertes. A l’escola no hi havia ni latrines ni aigua potable. Va ser el primer que vam canalitzar. ¿Com han d’estudiar si no tenen l’alimentació resolta? Aquí no hi concedim importància perquè tenim de tot. Els etíops posseeixen molt menys, però no perden mai el somriure. Aquest és el seu tresor.

–¿Quina sensació recorda del primer cop que va baixar a Etiòpia?

–Hi vaig anar a buscar el meu fill, Adisu, que té sis anys. Em vaig quedar clavat i vaig plorar. Amb ell vaig emprendre un viatge sense retorn: res ens pot separar.

–Educar no és fàcil.

–És tan important aquesta primera

trobada com el dia d’avui. Quasi no recordo res. Les emocions al ser pare són tan complexes que ho embriaguen tot. El que em ve a la memòria és que a l’hotel vaig sentir una veu familar: «Però nen, ¿què hi fas aquí?» Era Pepe Rubianes. ¡Una casualitat increïble!

–Avui actuen ballarines de La sonrisa etíope

–Sí, just en aquell viatge Pepe preparava l’espectacle. També hi participen Andreu Buenafuente, Pau Donés, Manolo García. Aquests actes només necessiten algú que faci de motor. Potser perquè sóc optimista però ni em plantejo que un artista a qui truco, digui «no». Amb molt poc, es pot aconseguir molt.

–A més d’organitzar concerts benèfics a favor d’Etiòpia roda un documental sobre l’escola.

–A La primera piedra, vull reflectir l’entrega amb què treballen aquestes ONG gairebé sense mitjans. Amb elles he descobert la grandesa d’Àfrica. Etiòpia no està dins dels focus de les ONG internacionals. És molt més que una terra escrostonada per la sequera. Té aigua però no la infraestructura ni els diners per accedir-hi.

–¿En parla amb Adisu?

–Encara és petit. Ara ha de jugar i riure. Quan vulgui interessar-se pel seu país ja ho farà.

Notícies relacionades

Viatge de malson a l’inframon

Homenatges de la música i el teatre

–¿El seu pròxim film serà social?

–Faig un gir: serà una comèdia.