Noa: «S'ha d'evitar que es generi més odi»

La pau, tan trencadissa com imprescindible, és un tema recurrent en el repertori de Noa. L'artista israeliana torna a reivindicar-la en el seu nou i recent àlbum, Love medicine, amb una versió de Gilberto Gil titulada Shalom (pau en hebreu). Durant la promoció de l'àlbum encara batega l'impacte i el dolor pels atemptats de París. La cantant, activista i solidària amb causes diverses, parla de la seva repulsa a l'extremisme i canta dues cançons en acústic per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

-En aquest disc ha escrit una cançó sobre l'Holocaust, Little star. ¿Què l'ha impulsat a compondre-la justament ara?

 

SEnDAquesta cançó és part d'un projecte que tinc amb Gil Dor [el seu fidel guitarrista] sobre la vida de Joan Pau II. Vam tenir ocasió de veure'l en diversos moments de la seva vida. La vegada més destacada va ser el 1995, quan vam anar els primers jueus a actuar al Vaticà. Vam cantar l'Ave Maria. I de l'admiració que sentim per ell va sorgir la iniciativa de relatar la seva vida a través de cançons.

-Algunes les inclou en aquest disc.

-Sí. Vam escriure Don't be afraid, Little star i Love love love. A la primera parlem d'un jove Joan Pau que viu a Cracòvia i s'enamora d'una noia jueva, precisament. I Little star, la que com dius tracta de l'Holocaust, recorda que el papa Joan Pau II va sobreviure a un Holocaust en el qual també hi va haver catòlics. I, com molts altres, va ajudar a salvar vides dels jueus. D'alguna manera, sento una especial empatia amb l'holocaust a través d'ell i, evidentment, de la meva cultura. Que estranya que és la direcció que he pres per parlar d'aquest tema per primera vegada en la meva vida.

 

-Però no li devia ser fàcil. A més, el resultat és una lletra molt poètica.

-No ho va ser. No volia ser massa específica ni tampoc generalitzar. Era un repte artístic. I vaig optar per fer-ho com si fos una cançó infantil. Vaig optar per parlar del tema des del punt de vista d'un nen. I estic molt orgullosa d'aquesta solució.

-És impossible no parlar del tema de l'atemptat de Charlie Hebdo i de la matança al supermercat jueu de París, que es va saldar amb quatre morts d'aquesta comunitat. ¿Quins sentiments va tenir al conèixer la notícia?

-Em vaig quedar en estat de xoc. Tot i que no hauria de ser tan xocant si es pensa en tot el que està passant cada dia en molts llocs que potser no són tan glamurosos com París. Sembla que ningú se'n recorda dels sirians que salten volant pels aires ni de les massacres que pateixen els nigerians. Però passa una cosa a París, i tots drets. Un clar exemple de la hipocresia internacional.

-¿Quina lectura fa del fet que a la manifestació de repulsa coincidissin el líder israelià, Benjamin Netanyahu, i el palestí, Mahmud Abbàs?

 

-Els polítics utilitzen qualsevol oportunitat per treure'n profit i fer-se visibles, quan la seva feina és aconseguir la pau. S'han de concentrar en això i no a com plantar-se davant d'una càmera.

-Al seu blog ha escrit una carta oberta contra l'extremisme.

-És una lluita oberta que estem lidiant tots junts. I precisament perquè aquest extremisme és a tot arreu: en el judaisme, en les sectes... Aquest extremisme, agafar una idea i portar-la fins a un extrem i de manera violenta, s'ha de combatre des de totes les capes de la societat, la judicial, l'educació... S'ha d'acabar una vegada per sempre amb el fanatisme.

-¿I què és el que més la preocupa d'aquest fanatisme?

 

-Em preocupa molt que un esdeveniment com aquest que ha tingut lloc a París pot provocar més odi en comptes de despertar empaties i moderació, en comptes d'obrir la ment de tothom. S'ha d'evitar que es generi més odi. I el més tràgic és que els líders polítics hereus del feixisme treguin profit de la reacció de la gent i fomentin l'odi a l'islam. És impressionant com els francesos van reaccionar en massa. Els va arribar al cor. França ens ha regalat moltíssimes coses a la humanitat, com la mateixa revolució francesa que va canviar el món. Potser és el moment que ara torni a liderar un canvi dient 'prou'; 'per aquí no passem'.

-Parafrasejant el títol del seu nou disc, 'Love medicine', ¿quanta medicina de l'amor necessita el món?

 

SEnDMolta. ¡Moltíssima! I parlo d'un amor pur. Moltes vegades s'interpreta com una cosa simple quan és molt complexa. Inclou generositat, compassió, solidaritat... En realitat, els elements de l'amor i de l'emoció són el que es desprèn d'aquest àlbum. A vegades penso i parlo d'una manera molt efusiva i apassionada que pot molestar la gent. Però la meva música és diferent. Destil·la aquesta mena d'emoció.

-¿És la seva filosofia de vida?

 

-Sí. I en l'última cançó, Love love love, la resumeixo dient 'estima el teu germà com a tu mateix'. Un concepte que ha d'estar molt viu en la humanitat.

-¿Per què ha escrit un tema a Sabina i l'ha convidat a cantar-lo a duo?

 

-La cançó You la vaig escriure després d'una inspiradora trobada a casa seva, tan plena de llibres. ¡M'encanten els llibres! I tan plena d'instruments, d'obres d'art... Potser no és la casa més preciosa del món, però és el seu viu reflex. I cantar amb ell és tot un honor.

-¿I com va ser que Pat Metheny li va regalar Eternity and beauty?

 

-És el meu heroi. Va produir el meu primer disc i resulta curiós que després de 25 anys hàgim fet per fi la primera cançó junts. Pat és l'encarnació del músic total, amb tanta dedicació, talent, passió, originalitat. L'última vegada que el vam visitar a Nova York ens va dir: 'Aquest matí he escrit una cançó romàntica molt bonica. Té'. I ens la va donar impresa. La vaig titular Eternity and beauty perquè descriu la seva música.

-La peça 'Don't be afraid' se la dedica als seus tres fills. ¿Tem que la por els impedeixi créixer; avançar?

 

-L'ésser humà necessita certa dosi de por per protegir-se però no ha de deixar mai que el domini perquè, efectivament, la por no et deixa avançar. S'ha d'intentar viure la vida amb la màxima valentia. És cert que no sempre es pot fer, però s'ha d'intentar. Molts descobriments i avanços de la humanitat són fruit d'aparcar la por. I això és el que vull transmetre als meus fills.

 

-Els seus ponts per l'entesa han sigut molts. Va cantar 'Imagine' de Lennon amb l'algerià Khaled. ¿És important l'activisme en els artistes?

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

 

-No només els artistes, ¡tothom! Quan passa una tragèdia, no és només que algú dolent fa alguna cosa malament. Més aviat que hi ha persones bones que no fan res.