Una ànima canviant

Per a Sole Giménez, l'eterna veu de Presuntos Implicados, retrobar-se amb les seves composicions ha estat inevitable. La cantant que durant 22 anys va capitanejar la formació acaba d'iniciar la gira amb el seu últim disc, Cómo hemos cambiado, amb cançons que va escriure al seu dia i que cobren una estimulant nova vida, traslladades a altres sons; altres atmosferes; altres ritmes. Però amb la mateixa ànima. L'autora d'Alma de blues (la peça que canta en acústic per a EL PERIÓDICO) actua dimecres a la sala Barts.

I ho farà acompanyada pels seus «talivans», riu, referint-se als seus tres ivans: Iván Cebrián (el guitarrista que també l'acompanya en l'actuació al diari), Iván Ruiza Machado (al contrabaix) i, sobretot, Iván Melon Lewis (al piano), arranjador principal de les peces de l'àlbum i un excel·lent músic que ja l'ha recolzat en aventures anteriors (en format de duo). La formació la completen Francisco Blanco Nieto (vents) i el trompetista David Pastor, com a convidat especial en aquest recital de Barcelona.

«Són músics meravellosos. Alguns formaven part de la meva banda d'abans. M'hi faig molt amb tots tres i aprenc moltíssim d'ells. Que també és important», assegura la cantant. En el repertori dels concerts, recuperarà, ja ho avisa, alguns temes dels altres cinc discos post-Presuntos, «que sonen molt bé en directe, com Aguas de marzo que, evidentment, ha de sonar», especifica, referint-se a aquesta contagiosa bossa nova.

I precisament a una embolcalladora atmosfera de bossa nova s'ha emportat el clàssic Cómo hemos cambiado que va publicar fa ni més ni menys que 23 anys i que ha escollit com a títol del nou treball. Mentre la majoria d'artistes s'esforcen per fer-nos creure que són i seran sent els mateixos, Sole Giménez prefereix recordar com arriben a provar els canvis.

«Aquest compacte té sentit perquè he dotat els temes d'altres colors i arranjaments, sense que en perdin l'essència», aclareix. I posa, a tall d'exemple, més cançons reescrites per a l'ocasió: Llovió, en comptes de ser tan pop, l'ha transformat «en un bolero». I Mi pequeño és una sorprenent rumba.

L'àlbum està autoeditat, autofinançat i autoproduït per ella mateixa. Bé, per a aquesta últim objectiu va reclutar el guardonat Vicente Sabater (premi de la Música al millor enginyer de so). La cantant i compositora ha assumit tots els riscos. I totes les conseqüències.

30 anys de trajectòria

Notícies relacionades

Sole Giménez: "Tenia la necessitat de girar la vista enrere"

Callar per cridar més alt

La publicació coincideix amb els seus 30 anys de trajectòria professional. Una bona excusa per mirar enrere i constatar «tot el que ha passat» i, fins i tot, «qüestionar-se a si mateix». «Es tracta de cançons que expliquen la meva vida. I reconec que estan tenyides d'una boira fosca a l'estar immerses en el repertori que feia amb Presuntos Implicados i que el grup segueix interpretant [substituint Sole per Lydia Rodríguez]».

«He arribat a la conclusió que no hi ha raó perquè aquestes cançons, que són part de mi, surtin perjudicades per una cosa que no va acabar bé. Són velles amigues amb les quals em volia retrobar. I això és el que he fet». Això, i incloure a l'àlbum tres composicions inèdites; Danzón del mundo, Tu mariposa i Fallen, una peça amb molt de swing, interpretada en anglès i castellà, a duo amb Ganavya Doraiswamy, una cantant californiana d'origen indi que va ser alumna seva a l'escola Berklee de València.