Vilallonga versus Palatchi

Els seus pares, músics amateurs i de conegudes famílies burgeses, ja eren amics. Ells van anar al mateix col·legi. «Però quan ell acabava, jo estava al parvulari», puntualitza, rient, Alfonso Vilallonga. «I a sobre això, i encara ho deixarà anar a l'escenari», fa veure que s'enfada Stefano Palatchi. El cantautor, actor, showman i premiat autor de bandes sonores forma amb el prestigiós cantant d'òpera (baix, per més dades) i guanyador d'un Grammy Llatí «un duo molt contrastat» en l'espectacle Tête à tête que aquesta nit presentaran al Festival de Peralada. «Traiem el suc de les nostres respectives personalitats», afegeix l'incombustible provocador de sang blava.

«Alfonso té una veu molt ben educada, veu de tenor, i en certs moments canta líric i queda molt bonic», assenteix Palatchi. «Doncs Stefano treu la seva faceta de crooner, tot i ser un baix, i ho fa de meravella. Seguim sent nosaltres mateixos i tot i això es produeix una simbiosi gairebé sense voler-ho», li torna el piropo el showman.

Força escènica

Els destins de tots dos es van separar per coincidir anys després, quan Vilallonga va assistir precisament a Peralada a l'assaig general d'El barber de Sevilla (dirigit per Carlos Santos). Palatchi estava completament afònic. I sense articular ni una nota va escenificar l'òpera «millor que la resta». «Al principi vaig pensar '¿qui cony és?' i '¿què li està passant?'. Després em va cridar l'atenció la seva gestualitat així, sense cantar. I vaig comprovar que era, de lluny, el millor de la representació; el més potent», relata Vilallonga.

«Després jo també li vaig seguir la pista -el torn és ara per a Palatchi-. Vaig assistir als seus concerts i em vaig anar enamorant de la seva música. Mentrestant, paral·lelament, jo em vaig anar atrevint a provar amb el jazz...» Quan va sorgir la idea de fer alguna cosa conjunta, es van posar mans a l'obra. «¿Saps que per culpa teva una de les meves nòvies em va deixar quan ens va trobar al saló cantant 'Somos novios... nos queremos, nos besamos...'»?, li recrimina el showman.

La primera vegada que van portar aquest mà a mà a un escenari va ser per a un concert benèfic (el novembre del 2013) que va acollir la sala Barts. «Després no vam fer junts res més. Jo em dedico a l'òpera, tinc molts compromisos, i les meves incursions en aquest tipus de repertoris són puntuals», aclareix el baix, referint-se a peces que van des de la chanson fins a clàssics del musical americà i, és clar, aquells boleros germinals. «Ah, i n'estrenem un de compost per Alfonso, Anteayer, que podria haver escrit el mateix Manzanero». Al piano els acompanyarà Nelsa Baró, «gran especialista en boleros» (ha acompanyat la genial Mayte Martín en diversos espectacles) i Guillermo Prats al contrabaix.

«El repertori inclou fins a set idiomes», comenta l'autor de grans bandes sonores com la de Blancanieves (que li segueix propiciant bolos internacionals amb orquestres) i de films d'Isabel Coixet (tres en concret). «De la seva pel·lícula Cosas que nunca te dije en cantem alguna cosa. I també del musical Aloma que vaig fer per a Dagoll Dagom».

 

Musical del baró de Maldà

Vilallonga avança que està preparant el seu musical més autobiogràfic sobre el baró de Maldà (títol que ara ell ostenta). «Un espectacle de cabaret, de teatre musical de format mitjà. Una autoproducció que espero que algú em compri», sospira.

Aquest polifacètic artista va ser el que es va encarregar dels arranjaments musicals del parodiat anunci de la Loteria de Nadal. I se li escapa l'anècdota que la cara d'ensurt de Montserrat Caballé no era tant pel fred que feia. «Posava els ulls així perquè no se sabia la lletra i em llegia els llavis mentre li feia d'apuntador». «Va ser una experiència divertida. L'ideal hauria sigut que ho gravessin tots junts, en pla gospel. Però es va fer per separat. Cadascun amb el seu ego. A veure qui cantava més fort».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

 

Una cosa semblant, però expressament i amb molta conya, els passa a ells en alguna de les peces del seu Tête à tête. El que fan  és un duel entre amics.