Una celebritat a frança

'Happy day' per a Ramon Mirabet

El cantautor celebra l'aniversari del seu disc de debut a Music Hall

Música Directa: Acústic de Ramon Mirabet / RICARD FADRIQUE

2
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

Fa un any, i abans que Pharrell Williams fes del seu Happy un megahit internacional, el cantautor de Sant Feliu de Llobregat Ramon Mirabet va debutar amb l'optimista Happy days. I amb motiu d'aquest feliç aniversari, aquesta nit actua amb tota la seva banda al Music Hall, i amb convidats amics com el grup La Pegatina. «En aquest disc tenia ganes d'explicar moltes de les històries que m'han fet arribar fins on sóc ara», explica el que va ser tota una celebritat a França arran del seu pas per la versió francesa d'Operación Triunfo (va quedar tercer i li va permetre compartir escenari amb estrelles com Katy Perry).

Però Mirabet va decidir no caure en el miratge de la fama. No se sentia un cantant «de sol i platja, llatí i guaperes», com van intentar vendre'l al famós programa. Així que va decidir seguir forjant-se com a músic tornant a tocar al carrer (de fet es va establir a París per una beca Erasmus per acabar els seus estudis d'administració d'empresa).

El seu primer àlbum parla de plantejaments de vida. I de mort. Carpe Diem n'és un exemple. «Un es posa a donar voltes al que suposa deixar de caminar, respirar... M'agrada pensar en això perquè m'agrada donar-li sentit a la vida. Sentir-me alegre», sub-

ratlla aquest cantant de veu tan esquinçada com envellutada, fill d'un trombonista professional i d'una assistenta social que quan ell era nen li cantava temes de Joan Baez i ell «jugava a fer-li la segona veu».

Notícies relacionades

Tocant a les escales de Montmatre o al voltant de la Torre Eiffel, així com a «Sevilla i Escòcia» (la seva brúixola el guiava amb total llibertat), explica que va conèixer «el millor i el pitjor» de si mateix. I de la gent. Finalment va aconseguir acumular prou diners per finançar-se el seu somiat compacte. «Havia tingut moltes experiències musicals, però no tenia ni idea de què era un productor, una editorial, un agent...» Així que conèixer Marc Parrot va ser clau en la seva trajectòria. «Li vaig transmetre les meves inquietuds, li vaig preguntar quin camí havia de prendre, si era el moment adequat per publicar a Catalunya un disc en anglès. Em va escoltar. I va acabar dient-me, 'collonut, vull que el gravis aquí, amb mi'».

A LA BODA D'UN PILOT D'AVIÓ / Les perícies al carrer de Mirabet li han propiciat anècdotes de tots els colors. L'última: rosa, molt rosa. Fa poc el van invitar a tocar al casament d'un pilot d'avió que li va demanar per casar-se a la seva parella mentre el Ramon tocava a les escales del Sacré Coeur. «Em va fer il·lusió. El casament va ser a Alemanya, d'on és ella, i mai hi havia estat. Se'ls veia tan enamorats que la proposta em va fer gràcia». Entre les properes actuacions que l'esperen destaca la del Festival Jardins de Pedralbes (el dia 3 de juliol que ve), compartint vetllada amb Blondie.