Clara Luna, solcant estils llunyans

Ritmes d'aquí i d'allà. Tangos, tanguillos, soul, rumba... Una chacarera (argentina). Bases més tradicionals del pop i del rock... I amb el jazz com a ancoratge. La cantant i pianista Clara Luna ha solcat tots aquests estils en el seu nou disc, Viajes. Aquesta nit el presentarà a la sala Luz de Gas. I l'ocasió, diu, bé mereix comptar amb una bona banda.

«Tres coristes, un altre teclista, a part de mi mateixa al piano, guitarra, baix, bateria i convidats com el grup de dones WOM» que integra la mateixa vocalista, juntament amb Gemma Abrié i Laia Fortià. «Això pot ser bastant potent», sospira, il·lusionada, aquesta artista que va néixer el 1980 al barri barceloní del Guinardó.

Faceta de compositora

En aquest compacte l'artista ha volgut esprémer la seva faceta de creadora. «El meu propòsit era defensar les meves cançons des del principi fins al final. En el jazz, la cançó és una excusa per improvisar. I aquesta vegada volia un discurs seguit. Explicar històries», admet, referint-se a lletres que tant són íntimes i personals com aborden els grans temes de la humanitat: l'amor i el desamor, l'esperança, el dolor...

«La idea del viatge m'encanta -prossegueix- perquè és una metàfora molt bonica del que és la vida; el que és cada moment de la teva existència en què anant d'un costat a l'altre aprens coses i, al final, és com si fossis una altra persona».

Clara Luna va començar estudiant piano clàssic i ha liderat projectes com Lunar Project i compartit inquietuds amb artistes com Xavi Maureta i Javier Moreno. «Vaig tenir un grup de contemporània, de cacofonisme, jazz, bossa nova, música popular...» I, en aquest anar i venir, ha coincidit amb grans com Bobby McFerrin (al Festival de Jazz de Barcelona del 2002).

«Treballàvem a l'Ensemble Vocal de Taller de Músics [escola on ella fa anys que és professora]. McFerrin estava preparant Circle songs i va demanar un cor, el mateix dia del seu bolo. Havíem d'improvisar. I va acabar sent tot molt màgic. Tot fluïa. Bobby em sembla un artista excel·lent, que s'acosta molt a la perfecció musical. M'agrada el que transmet, i com ho argumenta i ho defensa tot. Amb afecte. I capacitat de comunicació».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

També elogia Joan Albert Amargós, compositor amb qui va treballar tres anys més tard, al Festival de Músiques de la Mediterrània. «Amb ell he pogut fer classes. És extraordinari. Té claríssim què significa ser músic. I m'encanta la seva sensibilitat, el seu gust, exquisit», comenta.

Clara Luna sap que el jazz «és un món d'homes, en què la dona sembla relegada només a cantar». I encara que la dinàmica estigui canviant, diu que encara sent comentaris de l'estil: «Es nota que toca com una dona». «¡Però jo no noto la diferència!», conclou.