Tamara canta "al millor"

Tamara ha aparcat projectes en els quals estava embrancada per retre tribut «al millor», diu. Al compositor estrella dels anys 70 i 80 Juan Carlos Calderón. I s'ha posat a cantar algunes de les seves arxiconegudes i punyents peces, com Tómame o déjame (immortalitzada per Mocedades) i Te amaré (Miguel Bosé), en el seu àlbum Incondicional. La gira de presentació comença aquesta nit. I propicia el seu debut a la sala Apolo.

El prolífic autor, productor i arranjador va treballar també amb artistes com Nino Bravo, Julio Iglesias, Aute, Serrat, Natalie Cole i molt intensament amb Luis Miguel, que precisament va popularitzar el tema La incondicional, títol que «sense el la, per donar-li més força», Tamara explica que ha volgut reivindicar «fins i tot com a single». «¡És que sóc una incondicional de Juan Carlos Calderón!», exclama.

TRIBUT A L'ANY DE LA MORT DE L'AUTOR / L'àlbum el va gravar per commemorar l'any de la mort de l'homenatjat, a finals del 2013. I la proposta li va venir del mateix fill del desaparegut, el també autor i productor Jacobo Calderón. «Quan m'ho va dir no m'ho vaig pensar dues vegades. Amb Juan Carlos vaig treballar en l'estudi i sobre l'escenari, i sempre hi vaig tenir molt de feeling. És un dels meus ídols. Un fora de sèrie», insisteix. En la caràtula de l'àlbum Tamara va demanar que hi aparegués un piano negre, «el mateix que sempre usava».

Tamara recorda que les primeres cançons que va escoltar de Juan Carlos Calderón «van ser les que cantaven Mocedades». I que després li va seguir la pista amb Luis Miguel. De fet, per al cantant mexicà anava dirigida una de les dues peces inèdites que inclou Incondicional: la romàntica, és clar, Era una vez.

«Es va quedar al calaix. Calderón la va escriure pensant en ell. Però mai l'hi va arribar a enviar. Va ser escoltar-la en l'estudi i aprendre-me-la immediatament», relata. L'altre tema inèdit és de Jacobo Calderón, i es titula Al contrario. «Amb Jacobo ja vaig treballar en el meu disc Perfecto [2007]», recorda l'artista sevillana establerta a Barcelona. «I m'agrada reivindicar el seu talent, demostrar com continua la saga».

Però, ¿què fa una artista tan jove cantant temes que van ser hits fa dècades? «La música mai pot ser titllada d'antiga. La música és atemporal. El temps que tingui no té importància. L'important és si és bona o dolenta. El que transmet», contesta.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

POP-MELÒDIC I BALADES / «Als meus fills jo els canto cançons de la sèrie de televisió Violetta [de la factoria Disney], i per a ells aquestes peces són màgiques. Sí, tinc 29 anys i pot semblar curiós el meu estil. Però només sé que adoro la meva professió», explica aquesta cantant que als 11 anys va quedar tercera en el concurs Menudas estrellas, emulant Pocahontas (amb la cançó Colores en el viento). I que als 16 anys ja va treure el seu primer disc, Gracias, compost per boleros i ranxeres, produït per Bebu Silvetti.

«Ara em decanto més pel pop-melòdic, per les balades clàssiques -aclareix-. I aquest serà l'estil del meu pròxim disc». Data de sortida: primavera del 2015.