Bremen, una banda que va al trot

Com moltes altres bandes (que tampoc es van emportar el primer premi), el seu pas pel concurs Sona 9 va ser un punt d'inflexió. Va ser el cas de Manel. I la història s'ha repetit amb Bremen. L'agència de managament de, precisament, Manel, així com d'Antònia Font, Mishima, Sisa i La Estrella de David, es va fixar en ells i va decidir publicar-los un disc. De fet, van crear un segell per a l'ocasió (Fina Estampa). Així va ser com va aconseguir veure la llum Les cançons que vindran, una dotzena de cançons d'aroma country, folk i rock, amb protagonisme de guitarres, inspirades pinzellades de violí, vents i teclats. Un àlbum que demà Bremen presentarà al Live Sessions Day de Lleida.

Es tracta d'un disc produït, a més, pel bateria de Manel, Arnau Vallvé. I que ha rebut una bona acollida. A la revista Rockdelux els han descrit com «el creuament gairebé perfecte entre Manel, Mishima i La Brigada». Tres grups que, per cert, el grup barceloní diu que escolten i admiren.

El guitarrista i cantant Gracià Pedro aclareix que amb els integrants de Manel ja eren amics del col·legi. I puntualitza que la producció ha estat compartida amb la banda, si bé Vallvé «va exercir de conseller». «I de guia espiritual», riu Guillem Rodríguez (guitarra elèctrica, lap-steel). «Com que al grup som cinc caps pensants, hi havia massa idees i ell hi ha posat una mica d'ordre», afegeix Toni Terrades (guitarra acústica).

Llavors, ¿fins a quin punt es nota l'empremta de Vallvé? «No va interferir directament en les cançons. Teníem molt clar com volíem fer-ho. Ell va ser com el sisè integrant», respon Pedro.

Bremen ha anat agafant experiència amb una vintena d'actuacions i esdeveniments com el Festival de Cap Roig, compartint cartell amb Mishima, i les últimes edicions del Primavera Club i del Let's Festival. I la carrera continua: tenen bolos programats al Kursaal de Manresa (el dia 21), a La General de Berga (6 de desembre) i a la Sala Faktoria d'Arts de Terrassa (el 13 de desembre).

Etiquetes suades

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La carta de presentació del seu àlbum va ser Liliana, amb un country-pop que cavalca amb total naturalitat, però que ha propiciat que se'ls «encaselli massa» en aquest gènere -es lamenta Rodríguez-. Encara que en realitat ja ens està bé. Són les cartes que un decideix jugar i ens agrada separar-nos de la suada etiqueta pop-folk. A més, el country sempre cau bé -afegeix-. Ens dóna un toc particular. I no ens va malament, la veritat».

Abans de Les cançons que vindran Bremen va treure un epé amb alguns temes que després van reciclar i actualitzar per al disc de debut. Hi destaquen Illa («la més antiga, la que obre el disc i la que més ha evolucionat», observa Pedro), El centre (que aquí duplica la seva durada) i Ja ho veus, la més coneguda per haver estat la sintonia del programa Mestres de TV3. Melodies de pes. Com les que aspiren a aconseguir en el seu pròxim compacte. Perquè algunes cançons ja comencen a trotar pels seus caps, diuen.