conjunt Amb un líder pluriempleat

Estúpida Erikah es desdobla a Terrassa

Presenta el seu tercer disc i fa de tècnic de Mishima

Música Directa: Acústic d’’Estúpida Erika’. / / SANDRA SUAREZ

2
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

Lluís Bòria, més conegut pel nom de la seva banda, Estúpida Erikah, farà aquesta nit «un doblet» molt especial. El cantant de Terrassa actua amb el seu grup (de curiós nom de dona) a la seva població, dins dels actes de la festa major, juntament amb Mi­shima. Conjunt del qual resulta ser el tècnic de llums. Aprofitant la circumstància, reclutarà una vegada més el guitarrista de Mishima, Dani Vega (que ja participa en el seu disc). Per cert, Lluís Bòria ja ha estat abans l'encarregat de llums d'altres grups i artistes com Antònia Font, Obrint Pas, Manel i Sisa. «Tinc material per escriure un llibre. Però sóc molt professional», riu.

Estúpida Erikah presentarà les peces del seu disc «més lluminós i contundent»,Fora les cendres, amb què, diu, «tanca una trilogia». «La idea és a partir d'ara treballar més els textos; fer un gir. Seguir parlant de les relacions, de la part més fosca de l'amor, però buscant altres metàfores i lletres més optimistes». Un viratge que ja comença a entreveure's en aquest últim llançament.

En l'anterior àlbum,L'hivern al cos, «els personatges estaven encara dins del pou, però aFora les cendrescomencen a sortir». L'objectiu de Bòria és «buscar nous reptes». Diu que sempre ha cregut que «la carrera d'un músic ha d'evolucionar, sense perdre la seva personalitat. Igual que un director de cine, pots fer un drama i passar-te a la comèdia o dotar la teva proposta de contingut social. Però en la música sembla que això sigui més complicat. Mira el cas d'AC/DC. És com si no et permetessin sortir del teu to habitual».

Notícies relacionades

QUOTIDIANITAT / La melancolia, la quotidianitat i la ironia són tres constants en el seu cançoner. I la sonoritat més pop-folk dels inicis ha donat pas a unes guitarres més crues en aquest àlbum gravat en els estudis LaBedoble a principis del 2013. «En els primers discos hi havia molt folk i aquí està, però tractat d'una altra manera: les guitarres són elèctriques en lloc d'acústiques, cosa que li atorga un punt més èpic; brillant. I els temes són 100% rockers», sub­ratlla.

El xocant nom del grup ha fet córrer moltes històries. Però Bòria aclareix: «Erikah és un nom germànic que significa la que sempre regnarà. L'estupidesa, per desgràcia, sempre regnarà. I la humanitat es deixarà portar per ella. Però el que simbolitza, el que reflecteix, és la història d'una persona que ha superat una relació i no és capaç de tirar endavant». El cos, i els ulls amb el rímel mogut d'«aquesta simbòlica Erikah», està molt present en els dissenys del grup.