Dover recupera el diable

Han passat 15 anys des que Dover va publicar l'àlbum que va marcar un abans i un després en la seva carrera:Devil came to me. Va ser el seu segon disc. I el grup llavors consideratindieva passar a formar part del mercat més comercial i a ser reclamat per festivals diversos i diferents països (sobretot Alemanya, on tornarà de gira aquesta tardor). Arran d'aquest aniversari, el grup madrileny va decidir recuperar aquest material, primer només per fer una tanda de concerts. Però aquest repertori rocker i contundent, icònic per als seus seguidors, ha acabat també convertint-se des d'ahir en un complet llançament.

El contingut: una còpia remasteritzada de l'àlbum, un disc del concert íntegre que van oferir a la sala El Sol (març del 2013) a Madrid i un DVD que recull part d'aquest recital, així com el que van oferir al Palacio de los Deportes de Madrid (el 1997), videoclips i un documental.

Té mèrit que Dover accedeixi a gravar un acústic del seu compacte més heavy (per dir-ho d'alguna manera). I que per primera vegada elegeixi per fer en aquest íntim format la peçaLa monja mellada. «Mai l'havíem tocat en aquesta versió. Mai se'ns havia acudit fer-ho -admet la guitarrista Amparo Llanos-. Però avui hem dit, doncs fem-ho». Davant de la càmera i per a l'ocasió, només ella i la seva germana Cristina, amb el micròfon a la mà. Però per a l'entrevista i la foto, s'incorporen els altres dos integrants del quartet, Jesús Antúnez i Samuel Titos.

Després de les seves atrevides piruetes estilístiques, que inclouen des del grunge fins al dance, així com influències índies i africanes, Dover diu sentir-se molt còmode recuperant el seu esperit més rocker. «Ha sigut molt divertit. Hi havia temes que no tocàvem feia almenys set anys. I un exercici nostàlgic: a vegades era com estar exactament en aquell mateix moment en què les cantàvem per primera vegada», rememora la cantant. «Jo tenia uns nervis que em moria», afegeix la seva germana. «O sigui, que t'estercolabas», riu Cristina.

I posats a tancar el cercle, van reclamar per a aquest treball el mateix productor deDevil came to me, Dani Alcover, perquè s'encarregués de les gravacions dels directe. «És amic nostre i de seguida vam pensar en ell -respon el bateria, Jesús Antúnez-. En la persona que es va encarregar al seu torn d'un altre dels nostres discos més importants, Follow the city lights».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Nova era

Els fans de Dover estan acostumats a les sorpreses. Així que, ¿per quins camins anirà Dover en el seu pròxim disc? «No ho sabem. Com sempre intentarem que ens surti el més inspirat possible, sense preocupar-nos si ens ha sortit una cançó discotequera, africana, rock, pop», assegura la vocalista.I Ka Kenéva sorgir després d'un viatge per l'Índia i Mali. ¿Quines influències porten a la motxilla? «Una nova era». Carai, això sona molt trencador. «No, no. No pensem fer res experimental -puntualitza-. Però serà com començar una altra vegada». «Això és bo. Que et sembli que estàs descobrint coses noves. Llavors és quan sorgeixen les possibilitats», rebla Aurora.