'30 años' donant Guerra

El cantant assegura que«no és un projecte premeditat».Però li han sortit tres cuidadíssims discos«amb un sentit d'obra tancada»,on inclou ni més ni menys que 54 cançons (sis són de nou encuny). Pedro Guerra està d'aniversari.30 añosés el títol del seu nou llançament. I demà el presenta a la sala Barts. Guitarra i veu. Com quan va compondre als seus 14 anys la seva primera cançó,Cathaysa (amb lletra del seu pare). Al seu Güímar (Tenerife) natal.

Es tracta d'un oceànic treball antològic que no es limita a la recopilació. Hi ha peces cantades a duo. Altres de recuperades d'aquells primers passos a Taller Canario (per cert, quan ja estava amb aquest col·lectiu va gravar amb Silvio Rodríguez, Luis Eduardo Aute i Joaquín Sabina). I conté un llibret amb declaracions sobre el seu geni i figura, a càrrec de firmes com Enrique Vila-Matas, Benjamín Prado i Lluís Llach, per citar-ne alguns.

«Estant de gira amb El mono espabilado, que ja no vaig fer amb banda donades les circumstàncies, vaig pensar que volia gravar un disc en directe sol amb guitarra. Em vaig adonar que ¡no ho havia fet mai! I també em vaig adonar que feia 20 anys que vivia a Madrid. Així que la meva primera idea era celebrar-ho», recorda. El procés de gestació va durar 10 mesos. I s'hi va acabar afegint un nou motiu de celebració. «Llavors vaig decidir fer tres discos: un per cada dècada. Però després vaig pensar que com que era molt material valia més que cada àlbum funcionés com si fos un concert. I comptar en cada un amb quatre convidats. Així, cada disc té un inici, un desenvolupament i un final».Entitat per si mateixa.

Sobre les col·laboracions, Guerra parla de«diferents columnes, per dir-ho d'alguna manera. Hi ha artistes amb qui no he cantat mai i em venia de gust, com Enrique Bunbury, Estrella Morente, Josemi Carmona, Pedro Aznar i fins i tot Javier Ruibal, que no havia estat mai en un disc meu. Hi ha persones que simplement havien de ser-hi, com Ana Belén, la primera que va gravar una peça meva». De fet, recuperen precisament aquesta mateixa cançó,Nadie sabe.«Preferia aquesta abans que Contamíname»,aclareix, malgrat la dimensió que va aconseguir la segona.«Hi ha gent com Javier Álvarez -prossegueix- perquè vam començar junts a Madrid fa els 20 anys a què em referia abans. I també hi he convidat els meus companys de Taller Canario. No hi podien faltar».

Guerra aprofita el guió de les seves actuacions per narrar la seva vida artística.«Funciona, diguem-ne, a manera de biografia. Vaig explicant la meva història, i es transforma en un recital bastant íntim; personal. Parteix de 1981, quan vaig escriure la meva primera cançó, fins avui».

Fins a un avui en què, perquè ningú sospiti que està en un estat de sequera creativa, segueix conquistant muses.«Les meves noves cançons tenen a veure amb el moment que estem vivint, però també hi ha alguna cançó d'amor».

Ada Colau, «un far de llum»

El músic va començar escrivint, admet,«sense tenir gaires coses clares»,però ja cantava apassionades lletres d'amor. Se sabia un adolescent diferent. Trenta anys després, ¿la situació és diferent?«Sí, encara sort. Escric de coses que domino. Però, el dia a dia, el que és real i social, sempre et sorprèn. Ara escric de coses que conec i sé. I totes les cançons s'acosten a la meva experiència vital».

Guerra se sent totalment «decebut»de la gestió de la classe política. «No és que no doni la talla, és que suspèn estrepitosament. I és depriment».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La solució passa, diu, perquè«escoltin les idees dels joves dels seus partits i les veus del carrer; de totes aquestes noves associacions que han sorgit». «Tota la nostra esperança està posada en aquests moviments. Ara ja no en la classe política, que ens ha defraudat -insisteix-. Els únics exemples de dignitat els estan donant gent com Ada Colau, un far de llum enmig del no-res».