Música amb molta conya

L'esperit canallesc el porten estampat fins i tot en el nom. I no es cansen de fer-ne gala. El grupLa Canalla ha publicat "un disc preciós, però no hi ha més remei que vendre'l perquè ocupa molt de lloc a casa", diu amb certa conya el cantant Antonio Romera 'Chipi'. "I com que necessitem els diners per pagar la casa...", afegeix el pianista i compositorJavier Galiana. L'àlbum es titula'El bar nuestro de cada día' (de devots en són un bon tros). I demà el presenten dins del cicle Caprichos de Apolo.

Música d'arrel renovada amb divertimento i bon paladar. Un feliç maridatge entre 'copla' i jazz. L'original proposta de la banda podria anar per aquí. Però és massa complexa per acotar-la. Perquè aquest combo gadità es mou també en clau de swing, de blues. Inclou rampells d'inspiració balcànica, ritmes africans i fins i tot de reggaeton. La música autòctona, el folklore, conviu sense pedaços amb subgèneres diversos. Molts dels personatges que habiten en les lletres de La Canalla són més antiherois que herois. I provoquen tantes rialles com tendresa.

Els cinc components de la formació han intercanviat les seves composicions i inquietuds amb artistes tan heterogenis com Javier Ruibal, Las Migas, Manu Chao, Zenet, Silvia Pérez Cruz, Miguel Poveda i Pasión Vega, entre molts altres. I amb aquest segon compacte (que agafa el relleu de 'Flores y malas hierbas') reafirmen el seu talent com a autors i intèrprets, així com la seva variada personalitat.

La sort de 'la Esteban'

'El bar nuestro de cada día' es va gravar als Estudios Trafalgar d'El Puerto de Santa María (Cadis) de manera analògica. En cintes de tota la vida, i en directe. Sense enganys. I van reclutar col·legues diversos, comJavier Ruibal --"que forma part de la nostra banda sonora", admet Chipi--;Vicky Luna --"que ja va participar en l'anterior, se suma als nostres concerts i és gairebé de la banda", recorda Galiana-, i la 'cantaora' gaditanaMariana Cornejo.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

"Necessitàvem trobar algú en sintonia amb la cançó, i no hi ha ningú més adequat", argumenta el vocalista. "És una cançó que Chipi no podia cantar", esgrimeix Galiana. ¿El títol de la peça?: 'Maruja en flor'. "La veritat és que hauria quedat grotesc si hagués imitat jo el personatge", insisteix el cantant. Aquí teniu un fragment de la lletra, per entendre les seves paraules: "Qué penita qué dolor, verse una tan marchita siendo una maruja en flor.../ Si yo tuviera la suerte que en su día tuvo la Esteban / de que una noche un torero me hiciera una faena...".

Es nota, i de quina manera, que les 'chirigotas' que cada carnaval envaeixen els carrers de Cadis estan en el seu ADN. "Però tant de bo tinguéssim encara més esperit chirigotero", sospira Chipi. "I que ningú s'equivoqui. Hi ha qui creu que tan sols fan acudits cantats. El carnaval de Cadis és un dels reductes en els quals el folklore es manté més latent --subratlla--. Tota la resta, fins i tot el flamenc, arriba un moment en què es prostitueix. Quan aquests artistes surten al carrer, no n'hi ha cap que pensi a sortir a la tele ni a guanyar diners. El que els mou és pur folklore", remata el cantant.