El rock com a actitud

Ariel Rot ho té clar. 'Nunca es tarde para el rock', titula una de les seves millors i iròniques noves peces. "Soy león y soy cordero,/ voy del circo al matadero,/ poco fiel a mis principios... No quiero ser prisionero/ de este mundo insensato,/ yo conocí el terciopelo,/ ahora váyanse a la mierda un rato", diu la desconcertant lletra. L'ex-Los Rodríguez iex-Tequila publica el seu 13èdisc en solitari. I ja en el mateix títol fa una al·lusió a la mateixa mort: 'La huesuda'.

Una temàtica que el rock sempre ha esquivat. "No s'ha de ser esclau del rock --sosté el guitarrista, cantant i autor argentí--. El rock ben entès és llibertat. No només pel que fa a text, imatge... Fins i tot pel que fa a ritme. La gent se sorprèn que en aquest àlbum hi hagi mitjos temps ¡i una ranxera!", afegeix referint-se precisament a aquesta cançó que bateja el compacte.

Peça que va foguejar en els directes, en la gira amb el seu anterior treball, 'Solo Rot'. "Vaig estar tocant acompanyant-me jo amb el piano i la guitarra, un format que em permetia canviar el repertori cada dia. I de seguida vaig comprovar que era una cançó molt contagiosa, tot i tocar un tema escabrós. Però jo el toco de forma divertida i fins i tot eròtica".

'Tour' posposat

Aquesta vegada, el'tour' de presentació del seu nou àlbum haurà d'esperar. Queda posposat fins a l'octubre, per no coincidir amb el d''Uno de los nuestros'. Duel de rockers. AmbLeiva, amb qui ja va coincidir. I ambLoquillo (i la seva allargada ombra). ¿No és massa ego sobre un mateix escenari? "Sí, però tots volem que funcioni. I això és el més important. Ningú s'ha fet de pregar. I tots tres hem apostat perquè vagi bé; per donar el millor de cada un. És com una relació... puntual".

Rot viu en la seva carn de rocker immortal "tot allò que està canviant tant". "Trec un disc i trigo gairebé sis mesos a presentar-lo. Fa pena. Però no podia rebutjar aquesta altra oferta: tocar en grans recintes, amb banda elèctrica. L'any passat vaig poder fer una cosa així només en tres concerts --es lamenta--. A més, quan sigui el moment d'abordar 'La huesuda', ho tindré tot encara més clar".

Amb aquest recent disc, queden enrere els clixés de Tequila. "Bé, jo diria més, queden enrere els clixés d'Ariel Rot", corregeix. L'intèrpret de clàssics eterns com 'Rock en la plaza del pueblo' i 'Quiero besarte' assegura que la gent espera d'ell "un cert tipus de cançó, de so. De rock clàssic. Però quan mira la lletra menuda veu que no només hi ha això, sinó molt més".

Adéu als estereotips

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Una prova pot ser el seu primer èxit en solitari, 'Debajo del puente', que ha volgut rescatar ara, envernissant-lo de blues. "Un ha de fer l'esforç d'escoltar i treure les teves pròpies conclusions. I el que faig amb el rock, amb el meu llenguatge, és expressar sensacions, vivències, pensaments actuals. No es tracta d'aferrar-se a missatges juvenils, clixés ni estereotips --insisteix--. Crec que a vegades es peca de cert patetisme en això d'anar fent anys sense assumir-ho. ¡El rock és assumir-lo!".

'Debajo del puente' el va compondre amb tan sols 23 anys. "Vaig tenir un rampell de lucidesa juvenil: la lletra no desentona en absolut amb el que està passant ara. Per la meva inexperiència, no vaig tractar la cançó com es mereixia. També per les tendències del moment: principis dels 80. La vaig tornar a tocar només amb guitarra en algun recital i la cançó em va començar a cridar l'atenció. I vaig decidir gravar-la. I posar-la com a primer tall". Feliç decisió.