Masdéu fa brillar les peces de 'Casa Murada'

Després de 17 anys liderant el grup Whisky'ns (bé, la banda va néixer com a Whisky'ns Cullons), Joan Masdéu (Reus, 1974) va decidir publicar el seu primer disc en solitari,Casa Murada. Un àlbum «introspectiu» i de breus arranjaments que permeten que brillin tant la immediatesa de les seves melodies com la intensitat de les seves lletres. Demà el presenta a la sala Heliogàbal «amb un quartet semiacústic», avança.

«El concert forma part d'una petita gira de comiat que dóna pistes suficients per encarar el discurs musical del que serà el meu pròxim àlbum -explica-. Un compacte que començo a preparar al març, gravaré a l'estiu i publicaré a finals del 2013».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

GENERACIÓ INTERMÈDIA / Masdéu admet el vertigen que va sentir al veure's per primera vegada tot sol davant el perill. «¿I ara com vesteixo jo aquesta nova proposta»?, relata que va pensar una vegada desmembrada la formació que va muntar «amb 20 anyets que devia tenir». Ell era el timoner, compositor i únic component que es va mantenir fidel en l'escuderia de Whisky'ns, amb què va gravar vuit discos i va oferir més de 500 concerts. Però va ser un grup de rock que, «com Glaucs, va pertànyer a una generació intermèdia: va arribar massa tard per a segons què [després delboomdel rock català i del clímax del macroconcert del Sant Jordi] i massa aviat per a una segona fornada». De fet, pocs artistes han agafat el testimoni. I si alguna cosa predomina és el pop i el folk. «Es tendeix més al costumisme, a una estètica més tendra i quotidiana, i sorgeixen autèntiques perles».

Masdéu encara segueix recuperant en el seu repertori algunes peces d'abans «que van connectar amb el públic, com BallaiOn». Però el seu principalhit és tan fresc com exitós: el lluminósEl carrer dels jocs florals. El tema que interpreta en acústic per a EL PERIÓDICO i que va ser guardonat en els premis Enderrock com a millor cançó d'autor. «Tot un orgull, perquè va ser per votació popular. I si el públic et recolza deu ser que no vas tan equivocat», sospira. A més, el seu corresponent videoclip també va guanyar una distinció: la de millor clip català al Festival Internacional de Curtmetratges FIC Cat.