L'eclosió de Melocos

El germen deMelocoss'ha de buscar al col·legi Guadalete del Puerto de Santa María (Cadis). El grup va passar de tocar a les festes de final de curs a fer algun bolo per pobles de la zona. I el 2006 va gravar una maqueta que els va portar a firmar amb una discogràfica, publicar un disc (Melocos) produït per Alejo Stivel (ex-Tequila) i arrasar amb el que va ser el seu segon senzill,Cuando me vaya, amb Natalia Jiménez (La Quinta Estación) com a convidada. Ara estan de gira amb el seu quart àlbum,Mientras el mundo explota. ¿Serà l'eclosió definitiva de Melocos?

«Sempre que treus un nou disc intentes que sigui el millor, cosa que no sempre està relacionada amb l'èxit -admet el cantant, Jaime Terrón-. En realitat el títol fa referència al fet que amb la crisi que està caient nosaltres seguim fent música amb l'única pretensió que la gent hi trobi un refugi».

Melocos es defineix com«una banda de pop rockque basa la seva música en melodies rodones i lletres que arriben». I a manera d'homenatge als grups vuitanters, van voler per al seu àlbum45rpmcomptar amb col·laboradors com David Summers (Hombres G); Teo Cardalda i María Monsonis (Cómplices) i Manuel España (La Guardia). «Ens venia de gust recuperar cançons mítiques. Hi ha qui ens ha dit, ¡però si als anys 80 ni havíeu nascut! -admet el vocalista-. Però ens és igual. Ens venia de gust. I cantar amb ells ha sigut un luxe».

Llavors, igual que per a aquest últim llançament, van tornar a reclutar Óscar Clavel. Alejandro Sanz i Paco de Lucía, per citar dos exemples, ja van reclamar a aquest prestigiós productor. «És que ens aporta tranquil·litat, calma, saviesa... Tot el que ens fa falta. És el nostre pare musical. Ens coneix perfectament. I sap també com frenar-nos. Ens pot etzibar, 'tio, això no queda gens bé aquí'. I ens barallem, és clar, sabent que sempre traurà el millor de nosaltres».

Gonzalo Alcina, el guitarrista, ho té clar: «Óscar és a més un gran enginyer, i potser la seva principal aportació és aquesta: el so. És una autèntica màquina que si s'obrís a nivell internacional seria encara molt més reconegut».

L'àlbum de fotos

«Ahora que dudar pasó de moda, ahora sálvese quien pueda. Y cierra la puerta por fuera». Així és com s'acaba la cançó Ahora,la que obre el compacte. Però la gran aposta, la carta de presentació, és la romànticaPensando en vos. Una balada mig temps que a l'àlbum comença amb els acords d'un delicat piano. «Duele, intenso, tanto que te has quedado a vivir en mi pensamiento...», diu la tornada.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

És la peça que han triat per cantar en acústic a EL PERIÓDICO. I entre els fans convocats disfruten més que ningú la Nereida i la Laia. Han vingut amb un àlbum amb més de 100 fotos on apareixen amb els seus ídols (fent-los petons, agafant-los). «Per a Melocos. Un petit record d'aquests cinc anys... ¡i els que ens queden!», posen a manera de dedicatòria. La primera foto immortalitza el primer concert. Can Zam, març del 2007. I llueixen la següent pancarta: «Melocos, ¡sou la canya!»

«Sempre intentem parlar amb el públic. Ens encanta compartir impressions, fer-nos fotos, conèixer-los -diu Terrón-. A més fem servir molt les xarxes socials per comunicar-nos. Resolem dubtes, fem preguntes». Saben perfectament l'atractiu que tenen amb les noies. «I estem encantats. A més, vénen amb els nòvios, que després va i admeten 'no pensàvem que sonéssiu així de bé», riu.