Nou vol del Pescao

El seu GPS vital i artístic el dirigeix cap a Llatinoamèrica. Concretament a l'Argentina.«M'agafo un temps per viure la meva aventura, amb la guitarra a coll, sense saber si aconseguiré treure cap disc, actuar en alguna sala. Em ve de gust viure-la, ja sigui per bé o per mal. Per tornar», explica el Pescao. El seu nom és David Otero i molts el coneixen per ser el cosí (carnal) de Dani Martín, per la seva destacada contribució en l'exitós grup El Canto del Loco, i ara per la seva carrera en solitari. Aquesta nit a la sala Music Hall presenta el seu segon treball sense la banda, batejat de manera explícita com aCiao Pescao. Todo se complica.

El Pescao afegeix que volia«preparar bé el següent disc, tant li era on». Que una de les coses que més li agraden«és viatjar». Que per la feina del seu pare està acostumat a la vida nòmada.«Des que era ben petit, he viscut a Tòquio, el Brasil, l'Argentina... Ho porto als gens. I la qüestió era si seguir a casa ara amb la mateixa monotonia o recuperar aquell esperit. I no m'ho vaig pensar».

Vibracions diferents

Curiosament, la peça que tanca el seu nou llançament diu el següent: «No quiero alejarme de tu lado. No te vayas a olvidar de mí» (Que no te llamen loco). Hi ha qui podria interpretar aquesta estrofa com un missatge directe al Dani, a El Canto del Loco, vaja. Però el Pescao matisa.«Després de tot el fenomen que va suposar la banda, em venia de gust precisament anar a un lloc molt més petitonet, a un públic diferent. I he comprovat que els meus seguidors són més tranquils, més afins a la meva vibració».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Encara més, aclareix que aquesta cançó la va compondre quan era a El Canto del Loco, que la va ensenyar però li van replicar que«no encaixava». El que és divertit és que quan després l'hi va fer escoltar un altre cop al Martín, li va contestar amb el missatge següent:«¡Que maca!, ¿com és que no la vam cantar amb el grup?». I és clar, la seva resposta va ser: :«¡Però si us la vaig cantar i no us va convèncer!»Una altra lletra que sorprèn deCiao PescaoésEl mundo de los recuerdos, amb trossos dedicats a«Oliver y Bengi», a «el día en que a Sabrina se le vio una teta...» i «el día que mi chica agachó la cabeza y yo no supe donde meter la...».«Una nit no podia dormir i vaig baixar al traster, on tinc l'estudi, a compondre. Vaig pensar, faré un rap, i al cap de tres hores ja el tenia. L'endemà, l'hi vaig mostrar a dos amics de Buenos Aires que tenia vivint a casa i els vaig dir: 'Mireu el que he fet'. I no se'n sabien avenir». El Pescao demana que a aquesta lletra se li doni la«dimensió divertida que té, sense més lectures».

El ciaodel Pescao és imminent. Avui és el seu penúltim recital. ¿L'últim? L'1 de desembre a Joy Eslava de Madrid.