El vol d'Alondra

N'hi ha molts que encara es pensen queAlondra Bentley és el seu pseudònim. Però no. Aquestacantant nascuda a Lancaster, Anglaterra (però als 4 anys es va traslladar a Múrcia amb la seva família), va començar amb un curiós nom artístic, Ladybird. Però aviat es va adonar que «cap podia millorar l'autèntic». Canta en anglès (la seva llengua materna) i des de començament d'any ha publicat dos discos i ha gravat una banda sonora. ¿Aquest és l'any d'Alondra Bentley? «Tant de bo --sospira--. La veritat és que m'estan passant moltes coses. I des del meu primer disc, que vaig treure el 2009, se m'han ajuntat molts projectes». Aquesta nit repassarà el seu inspirat i preciosista repertori aLa [2] d'Apolo.

El seu compacte més recent, 'The garden room'(Gran Derby Records), produït per Josh Rouse, és una autèntica delícia. «Un disc gairebé conceptual, sense ser buscat, perquè de les seves deu cançons vuit parlen de la meva família. A la contraportada hi surt la foto de la meva àvia Rosa. I a dins hi ha fins i tot un arxiu dels meus avantpassats, alguns del segle XIX», afegeix, obrint el pòster on les imatges comparteixen espai amb les lletres de les seves peces. ¿I què l'ha portat a escriure tant de la seva família? «És una mica estrany, ¿no? Però no ho he fet expressament. Va ser quan vaig ajuntar les cançons que vaig veure que era un àlbum molt familiar. Potser és perquè tinc una família peculiar. I perquè les nostres relacions són rares, encara que totes tenen el seu què, ¿oi? Resulta que al final he explicat un munt de coses», riu. ¿I com s'ho han pres a casa? «Molt bé -respon-. ¡Estan encantats!»

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Amb la mateixa discogràfica, Bentley, que va escriure la seva primera cançó amb 17 anys (Please), ha editat 'Sings for children', 'It's holidays!', fruit de les seves experiències com a «contacontes en una botiga de llibres i professora d'anglès» i dels recitals que ofereix per al públic infantil. I també està eufòrica amb la seva incursió en el cine. El 9 de novembre s'estrenarà la pel·lícula 'Buscando a Eimish', en la qual ella firma la banda sonora. «En un petit festival de Sant Sebastià, anomenat Pícnic, vaig tocar en la cerimònia de clausura. La guanyadora al millor curt, Ana Rodríguez, se'm va acostar, em va dir que era just el que buscava i m'ho va proposar. Un cop la va rodar, vaig anar component ajustant-me a les imatges». El film retrata, diu, «la història d'un noi (Óscar Jaenada) que busca una noia per Alemanya i Itàlia. Però millor no dir més per no espatllar-ho».

Ambient artístic familiar

A Bentley lacomparen sempre amb Russian Red i Annie B. Sweet. «I no em molesta, però no ho entenc. Potser és perquè en poc temps han coincidit diversos projectes i és normal que els mitjans els agrupin». Ella va créixer en un «ambient molt musical i artístic». El seu pare va tocar en diversos grups, va publicar uns quants senzills, i la seva mare feia teatre i tocava l'arpa. «Les meves germanes van estudiar piano i música, però jo no». I ella és l'única que s'hi dedica professionalment. Però admet que no pot viure només de la música. La cantant es mostra indignada amb la pujada de l'IVA. «Aquest país està cavant la seva tomba. Seguir programant concerts és kamikaze, però com que som tossuts i creiem en això, doncs seguim aquí».