L'optimisme com a ressort

Amb la que està caient, o precisament per això,Miquel Abrasha volgut que el seu discEquilibris impossiblestraspués positivisme. Es tracta del quart àlbum delcantautor de la Bisbal(Empordà). I el divendres 26 d'octubre oficiarà la seva «presentació oficial a Barcelona», ressalta, a la sala Luz de Gas. «Després de vuit anys en la música he volgut fer aquest pas, fer un canvi -explica-. Abans en la meva música predominava molt la cançó d'amor, de sentiment, romàntica. I en aquest disc parlo més de la vida, de temes socials, però sobretot des d'un punt de vista molt, molt més optimista», recalca.

Però el viratge no afecta només les temàtiques de les lletres. «És un treball en el qual pots trobar estils diferents, en el qual investigo gèneres com el reggae, la rumba i també el pop, encara que potser menys. I estic molt content del resultat. Tots els artistes ja ho diuen, que l'últim disc és el millor. Doncs en el meu cas també. Sí; aquest és el millor».

«Al carrer, als diaris, a tot arreu sempre surt el tema de la crisi, i com més crides el diable... Però jo mateix m'he vist amb la necessitat, arran d'una experiència personal, d'agafar-me les coses d'una manera diferent, des d'un altre angle. Abans, vinga cantar al desamor, a la gelosia. I a l'escriure Gira-sols mirant la lluna, la primera que vaig compondre per a aquest compacte, vaig veure clar que m'havia d'animar. A mi. I a la gent. Així va ser com va sorgir la idea d'elaborar un disc que invités a això. De fer un disc vitalista».

La poètica del 'giralluna'

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Elgiralluna, aquesta flor que no existeix però que emana tanta poesia, ja va inspirar músics com Luis Eduardo Aute. El seuGirallunava ser primer cançó i després un conte il·lustrat. I també Sidonie, que va facturar un videoclip del seuGiralunaamb dibuixos animats escenificant la lletra. Però el gira-sol que mira la lluna d'Abras parla de rebel·lia i «de contradiccions»: «Nadons sense padrins/ redactors sense notícies/ B. B. King sense Lucille». I té una tornada que diu: «Només sé, que si no estàs bé, busca un nou camí/ de vida només n'hi hi ha una».

Comunió amb Mazoni

Abras relata que tenia dues idees molt clares: que volia incloure-hi instruments de vent i reclutar Jaume Pla (més conegut com a Mazoni) com a productor. «Amb el Jaume coincidim en gustos musicals. I li vaig demanar que analitzés el meu passat, els meus tres discos anteriors, i que fes un àlbum que li agradés a ell. És un dels artistes més innovadors i amic de tota la vida. De fet, l'únic amic que vaig convidar a la meva comunió».