Sole Giménez s'atreveix amb la 'chanson'

Una veu com la de Sole Giménez, amb tants melismes i rica en matisos, ho aguanta tot. Encara que aquesta vegada ella mateixa opini que el que ha fet ja és un «sacrilegi». La cantant acaba de reunir al discEl cielo de París«clàssics de la cançó francesa d'una època molt particular, els anys 50 i 60», i li ha donat un toc «una mica retro». Peces inevitables i eternament vinculades a Piaf, Brel i Aznavour, per citar tres exemples, i que la intèrpret aborda sense complexos. Sense despentinar-se. I això que fins i tot s'atreveix ambLa habanera de Carmen(de Bizet).

«Jo que em pensava que ningú se n'adonaria-riu-. A sobre, ¡la canto en castellà i a ritme de bossa nova! Jo mateixa sempre he pensat que hi ha intocables. Però, en fi, no he matat ningú. Crec que se'ls ha de tenir molt de respecte, i al mateix temps mantenir un punt lúdic, de diversió, i de risc que et permetin fer el que et ve de gust. No tinc una veu lírica, és clar, però així és com jo l'he volgut fer».

L'autora deMi pequeño tesorocombina el castellà i el francès en els 13 temes del suggerent àlbum. «És que n'hi ha alguns que no me'ls imagino en cap altre idioma, comLa vie en rose,que han cantat icones de la música universal com Piaf, Greco i Montand. D'altres, en canvi, ja tenen adaptacions que estan molt bé, comLa Bohème. I també jo mateixa m'he posat a adaptar al castellà títols comHimne a l'amour(L'himne a l'amor) iSous le ciel de París(Sota el cel de París), amb històries molt boniques al darrere».

NASCUDA A PARÍS, COM LA SEVA FILLA / El francès no li és ni de bon tros estrany. Sole Giménez va néixer a París. «I la meva filla també», revela. «Amb els meus pares hi vam viure 10 anys i ens vam emportar a la maleta un munt de discos. Ells són molt cantadors i tant interpretaven unacoplacom una d'aquestes cançons. De manera que aquest disc ha estat una mica com tornar a l'origen», confessa.

Sole Giménez va abandonar fa sis anys Presuntos Implicados, després de 23 anys amb la banda dels germans Mañó. Ha publicat quatre discos en solitari. I els tres últims han estat homenatges. «Suposo que estic explotant la faceta d'intèrpret. És inevitable. Caic en la temptació». Té, diu, «molta facilitat per compondre, sobretot la música». «Però sempre necessito partir d'un concepte en els meus discos que, com tot el que és bo, ha de madurar. Simplement, estic esperant aquell moment propici per treure un nou compacte de cançons inèdites», explica la cantant.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

UNA PATACADA INTENCIONADA / La intèrpret d'Alma de blueses mostra enfadadíssima amb el desorbitat increment de l'IVA cultural, que ha passat del 8% al 21%. «Cal rendir-se a l'evidència, encara que rebi crítiques, que és una cosa absolutament intencionada. Per poc que coneguis el món de la cultura no pots clavar aquesta patacada sense saber la repercussió que tindrà. El que volen és desmembrar i fer callar la cultura». Però com que no és qüestió de rendir-se, ella no nomes no s'espanta sinó que a més a més es marca reptes com cantarNe me quitte pas en el seu nou i recent disc.

¿Això ja no és directament una heretgia? «Avemariapuríssima, ¡Brel és immillorable! Aquesta cançó, aquesta veu, aquest autor -contesta-. Elpackés perfecte. Però al final, li vaig trobar un ritme, una manera d'endur-me-la cap a un altre terreny. Amb la sort, a més a més, de comptar amb la col·laboració del genial Antonio Serrano amb la seva harmònica. És un dels millors músics que tenim ¡i a escala mundial!» Per cert, aquesta és la cançó amb què tanca el seu compacte.