L'alegria flamenca de l'Alba i el Manuel

Manueltenia 30 anys quan va néixer l'Alba.La seva filla, de 34, admira profundament aquest geni i poeta del flamenc. I moltes de les seves respostes coincideixen amb les d'ell. La sintonia és evident. Dins i fora dels escenaris. Aquesta nit estrenaran a la Sala Apolo de Barcelona l'espectacleMolinas, convidats pel festival De flamenco... y otras aves. Un recital «íntim i molt personal», descriuen, en el qual interpretaran la peçaPara mí,que han volgut cantar en acústic per al diari. «Para mí, ¡la quiero para mí!, és el que em va dir l'Albaquan la va escoltar -explica elManuel-. Aquesta peça la vaig inventar fa temps, molt de temps. Un dia, cantant-la a casa, a l'Alba li va agradar tant que se la va quedar [la va gravar al seu segon disc en solitari]».

Lole y Manuel, els seus pares, van donar a llum ni més ni menys que unNuevo díaen el flamenc. El disc va marcar un abans i un després. La filla de la genialcantaoraLa Negra i el fill del guitarrista d'Algesires El Encajero van renovar el 1975 eljondoamb una poètica i uns ritmes nous, aliens al gènere. I elduendees va fusionar en aquests gens tossuts. ¿Fins a quin punt pesa el cognom? «A mi em pesa el cognom del meu pare -respon ell-. Va muntar un trio amb doscantaores, un d'ells era el pare d'Isabel Pantoja.I el cognom pesa quan et comparen amb ell. Mai segones parts van ser bones. I això s'ha de tenir en compte per intentar que no sigui així, ¿oi?»

I l'Albadiu: «Doncs a mi no em pesa gens. Mai. Per a mi ha sigut un plaer. Tot i que sé que si no hagués sigut filla seva possiblement no cantaria ni faria les coses que faig, ni opinaria ni sentiria el que opino i sento».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

«PURA FELICITAT» / Aquesta filla del mític duo Lole y Manuel va editar el seu primer disc,Despasito, el 1997, amb la col·laboració d'Alejandro Sanzi del seu pare. Va ser Artista Revelació dels Premis de la Música i va vendre més de 50.000 còpies del disc. «La meva carrera musical ha sigut pura felicitat», constata ella.

El que més els uneix, diuen al mateix temps, «és la conya». ¿I què els diferencia? «Que no ens agrada estar tristos», insisteixManuel,que ja està fent els últims retocs al seu nou somni. Un llibre batejatCaricias por bulerías. «He recopilat els meus poemes, tot el que he escrit, de forma manuscrita, amb una ploma i una cal·ligrafia perfecta que vaig aprendre dels capellans als Salesians de Triana, Sevilla».