Bagnaia segueix en ratxa i torna a guanyar a casa

Doncs sí, va passar. Doncs sí, ‘Pecco’ Bagnaia (Ducati) té una gran, enorme, pinta de futur campió del món de MotoGP. Doncs sí, Ducati, les fabuloses ‘Desmosedic’, en mans de Bagnaia, Jack Miller, un gran mosqueter i protector del seu company d’equip al ‘team’ oficial de Borgo Panigale, Jorge Martín, que va empipar Fabio Quartararo (Yamaha) a les primeres voltes i el lesionat Johann Zarco, tenien un pla per llançar Bagnaia per davant i restar el major número possible al ‘Diable’, que, davant 25.000 espectadors i gairebé gairebé 25.000 seguidors de Valentino Rossi, que sempre va estar a la cua, va acceptar el repte de les ‘bales vermelles’ modernes per defensar el podi i el liderat del Mundial.

Corrien a casa, tots els pilots ducatitistes i totes les seves motos havien fet uns assajos impressionants fins a l’extrem de col·locar les seves quatre motos oficials entre les cinc primers i, per tant, la tribu de Borgo Panigale van fer una carrera impressionant, amb el cap, Bagnaia, davant des que es va apagar el semàfor i se’n va anar, se’n va anar i se’n va anar fins a veure, al final, la bandera a quadres i clavar-li una altra petit mossegada (la de Motorland, va ser més gran, sí) a Quartararo, que, conscient que aquest, com el d’Aragó, tampoc era un circuit ideal per al seu estil i la seva moto, va córrer amb la calculadora a la mà frenant els que, de lluny, podien comprometre el seu podi com la ‘bèstia’ Enea Bastianini (Ducati), Marc Márquez (Honda: «si tot va bé molt bé per ser cinquè»), Álex Rins (Suzuki) i el campió Joan Mir (Suzuki).

Treball d’equip

Això de Bagnaia, en les dues últimes cites del Mundial, ha sigut impressionant i ell mateix ho reconeixia pocs minuts abans de la sortida d’avui. «Des del primer entrenament a Motorland, vaig notar una millora molt sensible a la nostra moto i fins a aconseguir, de nou, la ‘pole’, aquí, a Misano, sabia que tenia una mica més que els altres i, sí, sens dubte, si em puc escapar, m’escaparé», va comentar ahir. I, a sobre, el seu company de box, Jack Miller, va afegir: «Si ‘Pecco’ se’n va a les primeres voltes, intentaré fer tap o impedir que algú se li acosti; és vital que ‘Pecco’ redueixi tot el que pugui l’avantatge que Fabio (Quatararo) li porta al Mundial».

I, en efecte, abans que se superés l’equador del gran premi, Bagnaia ja s’havia escapat definitivament i el ‘Diable’ havia caçat Miller, que intentava, com podia i sabia, defensar no només la segona plaça del podi, sinó la possibilitat que ‘Pecco’, en lloc de reduir la diferència respecte Quartararo en només cinc punts fos de 9, al relegar l’australià al francès a la tercera plaça.

La urgència del ‘Diable’

I, sí, quan faltaven 14 voltes, Quartararo va ficar la moto a Miller en un gir molt tancat d’esquerres i es va assegurar el segon lloc, cosa que li permetia complir el seu objectiu, perdre el mínim possible, cinc punts, respecte a Bagnaia. És més, el rebel Bastianini, també amb Ducati, per descomptat, va aprofitar la davallada de Miller, després de ser superat pel ‘Diable’, i es va fer amb el tercer esglaó del podi, el primer de la seva carrera a MotoGP.

Notícies relacionades

Triomfa Márquez i Quartararo regna en MotoGP

«A Moto3 no hi ha més morts de pur miracle»

I, sí, tot i que Bagnaia va arribar a tenir 2.5 segons sobre Quartararo, el cert és que el pilot francès va entrar empegadet, empegadet, al colin de ‘Pecco’. És evident que la baralla que Bagnaia va mantenir amb Marc Márquez a l’Aragó, li va servir d’entrenament per suportar l’assetjament del francès avui a casa, a San Marino. Pot ser que el pneumàtic posterior de Quartararo li servís, al final, per acostar-se a Bagnaia, que va muntar la moto tou darrere.

Mundial de MotoGP: 1. Fabio QUARTARARO (França), 234 punts; 2. ‘Pecco’ BAGNAIA (Itàlia), 186; 3. Joan MIR (Espanya), 168; i 4. Johann ZARCO (França), 141.