Márquez: «El 2020 em va ensenyar que hi ha moltes carreres, però només un cos»

«¿Què he après d’aquesta experiència?, que de carreres n’hi ha moltes, però de cos només un. I això ja ho tinc ben ficadet al cap per a futurs moments. Això no significa que no accepti el risc de córrer amb moto com feia, amb el meu estil agressiu i habitual, ja que, si acceptés això, no podria tornar a pujar a una moto de carreres. Per això els he dit als metges que només vull que em donin l’OK per tornar a córrer quan ells sàpiguen que tinc el braç, l’os, l’húmer, preparat per suportar una altra caiguda».

Marc Márquez Alenta, el campioníssim de Cervera (Lleida), el gran absent del Mundial-2020 de MotoGP, que va guanyar el mallorquí Joan Mir (Suzuki), ha ofert avui, en la presentació oficial de l’equip Repsol Honda, junt amb el també català Pol Espargaró («aquesta és l’oportunitat que he somiat i m’hi agafaré amb totes les meves forces»), tota mena d’explicacions, no només sobre la seva caiguda i tornada precipitada («altres vegades vaig tornar igual de ràpid i, com que va sortir bé, tothom, inclosos els metges, va ser mantejat, però aquesta vegada ha sortit malament, mala sort)», sinó sobre les seves operacions, la seva rehabilitació («ara cada visita als metges són bones notícies i això em fa estar animat») i, també, sobre la seva excel·lent relació amb el doctor Xavier Mir, «el meu metge de confiança, el meu metge de capçalera, amb qui parlo contínuament i al qual acudiré quan em torni a passar qualsevol cosa, ¡és clar que sí!».

Sempre va tenir esperança

Márquez ha reconegut haver-ho passat molt malament, «especialment els mesos de setembre i octubre, quan la lesió no evolucionava». Això sí, tant quan va ser tractat per l’equip del doctor Xavier Mir com, finalment, quan va ser operat, per tercera vegada a l’húmer dret, per l’equip del doctor Samuel Antuña, cap de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Ruber Internacional, de Madrid, va tenir el convenciment que sortiria endavant «perquè era, m’explicaven ells, cosa d’os, no havia fet malbé cap nervi ni múscul i, per tant, el que calia tenir era paciència».

Márquez, que no ha volgut opinar massa sobre tot el soroll que hi ha hagut al llarg del seu mal moment i, molt especialment, sobre la decisions mèdiques que s’han anat prenent, assegura que ara ja està, en efecte, a la recta final de la seva rehabilitació, tot i que encara li queda molt temps per tornar a ser el pilot d’abans. «Vaig anar a la meva segona revisió i, malgrat les bones notícies que l’húmer s’estava consolidant, el doctor Antuña em va dir que ni parlar-ne de pensar en el test de Qatar. M’ho vaig treure del cap, tot i que em feia il·lusió. Ara, a meitat de març, aniré a la tercera revisió i veurem si em diu que puc córrer al primer GP de Qatar (28 de març), si no pensaré en el segon, si no en Portimao, si no en Jerez... i així m’aniré il·lusionant».

No pensa que sigui el favorit

Això sí, Márquez assegura que, quan els metges li donin l’OK, encara li quedarà moltíssima feina per fer. «Fa poc que em vaig atrevir a passejar, ni tan sols va ser entrenament, per Cervera amb la bicicleta de carretera, així que, després, vindran més coses. He de recuperar tota la mobilitat de l’espatlla i del braç dret, que gairebé ja està. He d’augmentar la massa muscular, que és molt diferent de la del braç esquerre. He de guanyar força, ja que pilotar una MotoGP no és cosa fàcil», va continuar explicant el vuit vegades campió del món, que va reconèixer sorprendre’s «perquè, en aquestes condicions, ja llegeixo i sento que els meus companys de graella em donen com a principal favorit al títol d’aquest any, que és un elogi per a mi, però, de moment, no té massa sentit, la veritat, ja que en aquestes condicions jo crec que hi ha diversos favorits i, el primer, clar, el nou campió, Joan Mir, que haurà d’intentar repetir títol».

Márquez va insistir que l’error de tornar aviat a córrer a Jerez va ser un error compartit per tots. «No podem posar nom i cognom a aquest error. Tots vam decidir que podia tornar i, sí, l’última decisió, l’última paraula, va ser meva, clar, però va sortir malament. Moltes, moltíssimes vegades, he tornat abans de temps i tothom ha sigut mantejat. Era quan es deia, bé, encara es comenta, que no som humans i que fem miracles. No, ens mou la passió i, quan tornes, és perquè tothom t’ha donat l’OK. Potser, repeteixo, ara, en moments de gran dificultat i dubte, demanaré més opinions mèdiques, però, repeteixo, continuo confiant en el doctor Mir, que tantes i tantes vegades m’ha curat i m’ha ajudat a tornar a córrer i a guanyar».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Márquez va reconèixer que encara no ha pujat a una moto. És més, que ell no pilota l’Honda RC213V, amb el número 93, realitzat per al vídeo de presentació de l’equip. «Soc optimista, sí, clar, però he de sentir el meu cos, he de fer cas dels metges i he d’anar pas a pas. ¿Quins són els passos? Primer, comptar amb el permís mèdic. Després, augmentar l’entrenament i la rehabilitació. A continuació, pujar a una moto. Més tard, pujar a una moto de carreres. Després, divertir-me sobre la moto i, només al final, només a la recta final d’aquesta aproximació a les carreres, somiar fer podis o guanyar. És a dir, el camí que em queda és llarg i dur. I, sí, tot té per objectiu tornar a ser el Marc Márquez Alentá d’abans

El pilot de Cervera va insistir que la gent, l’afició, els periodistes, els rivals no poden oblidar que fa més de set mesos que no puja a una moto, ni tan sols de carrer. «No ho he passat gens bé durant aquests mesos ja que, a més, tots hem viscut, perdó, estem vivint, moments duríssims amb les nostres famílies per aquesta maleïda pandèmia. No podia venir ningú a casa i jo sort n’he tingut del meu germà Àlex, del seu formidable Mundial, i, clar, també dels membres del meu equip, que han estat tot el temps pendents de mi i animant-me molt. Els he trobat a faltar molt i espero recuperar aquest ambient aviat, ja que ells, com he explicat sempre, són la meva família als circuits i bona part de les meves victòries».