'El Diable' Quartararo fa por

Senyores i senyors, aficionats a les carreres, al vertigen del 350 km/h, al frec del colze, genoll i fins i tot el cul de Marc Márquez, que aquest divendres, a Sepang (Malàisia), va destrossar un estrep d’alumini de tant fregar-lo amb l’asfalt, a la sensació que alguna cosa passarà quan, com passa a ‘Mad Max i la cúpula del tro’, dos entren i només en surt un, el Mundial 2020 va començar aquest dijous a Malàisia.

Sepang, 12.00 hores, sol radiant i 57 graus a l’asfalt, la fàbrica Yamaha anuncia que el ‘rookie’ de l’any, la revelació de la temporada, el francès Fabio Quartararo, de 19 anys, ningú en Moto3, gairebé ningú en Moto2, apoteòsic en 17 grans premis en MotoGP, tindrà moto oficial, de pota negra, la mateixa que disfrutaran Valentino Rossi i Maverick Viñales a l’equip oficial el 2020.

Cadells ansiosos

I, per demostrar que se la mereix, el ‘Diablo’ va establir aquest divendres, no un, sinó dos rècords consecutius en el traçat malai: primer 1.59.027, que ja era millor que el 2.00.606, propietat de Jorge Lorenzo, el 2015, i, després, el definitiu i estratosfèric 1.58.576. Va ser una doble notícia que converteixQuartararo en el gran adversari de Márquez per a la temporada que ve. Cert, amb molts altres cadells ansiosos de tenir aquest protagonisme, com el seu company en el ja equip oficial Yamaha Petronas, Franco Morbidelli, més Maverick Viñales, Àlex Rins, Joan Mir, Jack Miller, Pol Espargaró i altres nois famolencs de glòria.

Però el líder d’aquesta gossada és el ‘Diablo’, que aquest divendres, encara adolorit de la caiguda d’Austràlia, després de la del Japó, reconeixia sentir-se «més feliç per la volta ràpida que pel dolor que sento». I es va atrevir, sí, sí, de veritat, sense cap fanfarroneria, a dir que «no només tinc ritme, sinó que encara puc esgarrapar alguna decimeta més en els entrenaments de dissabte de cara a la carrera de diumenge». I és que, tal com va pronosticar Márquez, «Fabio guanyarà algun GP abans de final d’any, tot i que jo provaré d’evitar-ho».

Les proves de Márquez

I, sí, hi ha Márquez, provant una segona maneta, sota de la de l’embragatge al puny esquerre, per poder accionar, al mig del revolt, el fre posterior «perquè, quan vaig plegat als revolts de dreta, fregant amb la bota i l’estrep l’asfalt, no m’entra el peu per accionar la palanca del fre i estem provant algunes solucions noves». Aquest Márquez, que es permet aquests tipus de luxes, ahir va estar, increïble, darrere de quatre Yamaha, quatre Ducati, dos Suzuki i una Aprilia durant els entrenaments.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

És, doncs, el moment de dir-li als enginyers japonesos «hem de millorar, ja ho veieu». «És evident que estem en una situació molt semblant al final de l’increïble i exitós 2014 nostre. Aquell any, Yamaha, al final, va fer un pas formidable. Ara, igual. Si aquest hivern afegeixen una mica més de motor i conserven la tracció que tenen, tornaran a ser grans rivals. Nosaltres no podem adormir-nos. Sí, hem sigut primers i segons sempre, hem guanyat el títol quatre grans premis abans d’acabar, però tots sabem, a Honda i a l’equip, que hem de millorar molt si volem seguir a dalt», va afirmar Márquez.

«De moment, per sort per a mi, elFabio és més veloç en una volta que durant la competició en concret, en carrera, i quan el veig fer la volta ràpida, li veig coses que, de moment, jo no puc fer amb la meva Honda. I hauríem de poder», va dir elMarc per acabar l’anàlisi del seu rival.