el campió d'Austin

Àlex Rins "No em considero inferior a cap pilot de MotoGP"

Entrevista el jove pilot de Suzuki després de la seva victòria als Estats Units

alex-rins-entrevista

alex-rins-entrevista

4
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Àlex Rins (Suzuki) es va unir diumenge al grup de pilots privilegiats guanyadors d’un gran premi de MotoGP. I ho ha fet amb una grandíssima carrera, venint des del darrere i aprofitant un greu error de Marc Márquez (Honda) que controlava ja la cursa i veia, al fons, el seu setè triomf consecutiu a Austin (Texas, EUA), però imposant-se al final aValentino Rossi en persona (Yamaha), el seu ídol de petit i de jove.

-¿Què és el primer que ha pensat al creuar la línia de meta? 

-Bé, per descomptat, he tingut una sensació molt especial. Un ‘feeling’ increïble. He explotat per dins. No m’ho podia creure. Ha sigut una carrera increïble, de veritat. Quan estava darrere de Valentino (Rossi), en segona posició, més o menys a un segon i mig del que va ser el meu ídol de joventut, no podia llançar la tovallola, i per això he empès molt. He tingut sort, molta sort, de no cometre cap error, i això que patia molt per parar la moto en els angles més bèsties del circuit.

-¿Semblava com si estigués estudiant-lo, ja que ha arribat fàcilment a ell i s’ha aturat unes voltes? 

-Estava darrere de Valentino Rossi i no era qüestió d’equivocar-se. Fa molt respecte, molt. I, sí, l’estava estudiant. D’una volta a l’altra hem rodat una mica més lent i he pensat ‘ara, ara’ i just en aquell instant, ell ha comès un error, estrany en ell, se n’ha anat una mica llarg al final de la recta principal i l’he avançat. I he començat a tirar com un boig. Tots dos hem comès un error, per sort ell també l’ha comès, en el revolt 11, i ens l’hem jugat en l’última volta.

-¿Es temia el seu atac? 

-Sabia que ho intentaria. Mira que aquest circuit és llarg, però se m’ha fet més llarg que mai, no s’acabava mai. Tenint Valentino al darrere has de témer el pitjor. És un pilot amb molta experiència, tenia una gran oportunitat, ja que fa molt temps que no guanyava, té moltíssima experiència en aquest tipus de moments, amb moltes batalles al seu cos, però he resistit.

-¿Ha aparegut al final gairebé sense que els altres se n’adonessin? 

-Quan anava darrere de Miller i era quart, m’estava agradant seguir-lo, sincerament. He pensat, calma, no et precipitis. L’estratègia era, sobretot, esperar que als altres se’ls gastessin els pneumàtics, ja que, sincerament, la nostra moto va molt bé en aquesta circumstància, ja que cuida molt més les gomes que els altres. I així ha sigut, he pogut anar recuperant a mesura que a ells se’ls ensorrava el pneumàtic.

-¿Ha pensat molt en aquell instant? 

-He de reconèixer que des que l’any passat i, molt especialment, al final, a València, estàvem davant, primers en aigua, amb una bona moto, vas donant voltes a la possibilitat de guanyar, que aparegui aquesta oportunitat somiada. I, vulguis o no, a l’inici d’aquesta temporada em sentia molt fort i estava convençut que arribaria l’ocasió. I, mira, he guanyat aquí, on ja havia guanyat en les dues categories petites.

-¿Reforça aquesta victòria la seva autoestima? 

-És un triomf que necessitava jo, i molt, tant com Suzuki i l’equip, ja que fa molt temps que ens preparem, jo, la fàbrica, l’equip, per a un moment així. Una victòria així és el que més compensa per tot l’esforç que hi ha al darrere. Però hem de continuar treballant de valent. Guanyar aquí, on el Marc [Márquez] feia sis anys que guanyava té molt, molt, valor i, en aquest sentit, em sento molt afortunat. ¿A qui l’hi dedico? Bé, a tots els companys que han desaparegut, però, molt especialment, a Nicky Hayden, ja que aquest gran premi va dedicat a ell i, per tant, també la meva victòria, és clar.

-Des del gran premi de Misano de l’any passat no està més enrere del sisè lloc ¿es veu lluitant pel títol o ho descarta? 

-No descartem res de res. Hem aconseguit la victòria a Texas, qui diu que no puguem tornar a guanyar a Jerez. Arribem a Europa, a Jerez, molt, molt, motivats, amb les mateixes ganes de sempre. Una vegada a Jerez cal tornar a treballar al màxim des de divendres i, sobretot, qualificar bé.

-¿Hi ha alguna clau que expliqui aquest triomf? 

-N’hi ha, sí. He mantingut la calma quan tocava, quan era quart, cinquè, darrere Miller.

-Ara ja el vigilaran tots els favorits, ja està entre ells. 

-I em sento orgullós d’això. No em sento inferior a cap altre pilot, a cap altre campió o favorit. Continuem donant-ho tot i provaré de ficar-los la moto en els revolts, com me la fiquen ells a mi.

-¿Creu que li falta alguna cosa, a la Suzuki? 

-Sempre, sempre es pot millorar. Els pilots sempre en demanem més. En aquest cap de setmana ens costava moltíssim parar la moto, però la base de la moto és bona.

-¿És conscient de l’alegria que ha provocat a Suzuki i a tot l’equip? 

-En soc perfectament conscient, perquè sé la feina que han fet i continuen fent. Suzuki ha treballat de valent per tenir una moto guanyadora i ho ha aconseguit. Entre broma i broma, el Davide [Brivio, cap d’equip] me l’anava deixant anar ‘cal guanyar, Àlex, cal guanyar’. Mai amb pressió, sense posar-me el ganivet al coll, però tots érem conscients que havíem de guanyar, sí. Ja és aquí la victòria.

Notícies relacionades

-Quina foto al podi, ¿no?, al costat de Valentino Rossi. 

-És increïble, repeteixo, haver aconseguit el meu primer triomf derrotant el meu ídol, el Valentino. Tremend, sí. En les dues últimes voltes he patit una mica, sí, de veritat, ja que no sabia quan m’anava a atacar. En la frenada de la 12 m’ha posat la moto i, per sort, un se n’ha anat llarg, però temia el pitjor, sí.

Temes:

Álex Rins