Anar al contingut

GP DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Márquez entra en la història com el tetracampió més jove

Una espectacular salvada del pilot de Cervera li brinda el títol en una carrera guanyada per Pedrosa

Emilio Pérez de Rozas

Márquez entra en la història com el tetracampió més jove

Qui va començar patint aquesta temporada, qui va tornar a heretar una moto no tan competitiva com la Yamaha, que va fer un hivern prodigiós, o la Ducati, que ha acabat el Mundial sent la moto a batre, qui es va passar la primera part de la temporada flirtejant amb el podi i treballant durament, com la formigueta que llueix al seu casc, per millorar la seva Honda i tenir-la a punt per a la segona part del campionat (¡impecable!, sempre al podi), ha tornat a convertir-se en el pilot més jove de la història, no només a ser campió (2013, en substitució del nord-americà Freddie Spencer), bicampió i tricampió (2014 i 2016, en substitució del britànic Mike Hailwood), sinó que avui, amb una altra exhibició, s'ha proclamat el tetracampió més jove de la història de MotoGP, amb 24 i 268 dies, en substitució del mateix Hailwood (25 anys i 107 anys).

Però és que avui, a Xest (València), davant de 110.220 espectadors, Marc Márquez s'ha convertit en el pilot més jove en 68 anys d'història del Mundial a conquistar sis títols mundials (1 en 125cc, 1 en Moto2 i 4 en MotoGP) amb 24 anys i 268 dies, un any més jove que Rossi quan ho va fer (1 de 125cc, 1 de 250cc, 1 de 500cc i 3 de MotoGP), el 2004, amb 25 anys i 244 anys. Per això, amb 14 anys menys que el ‘Doctor’, tothom considera que el ‘nen de Cervera’ està capacitat per superar els nou títols mundials i les seves 115 victòries. Tenia molta raó qui va dissenyar, el 2010, la samarreta de celebració  que es va posar Marc quan va guanyar el seu primer títol mundial, de 125cc, a Xest (València), amb el títol: “Comença la llegenda”.

Márquez, que va iniciar la carrera amb sis victòries (Austin, Alemanya, República Txeca, República de San Marino, Aragó i Austràlia), les mateixes que Andrea Dovizioso (Itàlia, Barcelona, Àustria, Anglaterra, Japó i Malàisia), va decidir sortir al màxim, malgrat que Dani Pedrosa, el seu company a Repsol Honda, li va complicar l'entrada en el primer revolt de dretes, va ser capaç de mantenir el comandament. Fins que va arribar el francès Johann Zarco (Yamaha), que també va arrencar molt agressiu i va decidir, en la quarta volta de les 30 de què constava la carrera, prendre el comandament del grup, on Dovi patia al darrere del seu company Jorge Lorenzo (Ducati), Pedrosa i l'italià Andrea Iannone (Suzuki), aspirants tots a la tercera plaça del podi.

L'ensurt

Quan tot semblava sentenciat, faltaven set de les 30 voltes de què constava el GP, quan tots intuïen que Márquez deixaria guanyar Zarco, Lorenzo es resistia a cedir la seva quarta plaça a Dovi, i Pedrosa volia guanyar, Márquez va sortir en un revolt llarg i va tornar a exercir de mag, produint un altre miracle a l'evitar la seva caiguda núm. 28 en aquest Mundial. Increïble, Márquez va tornar a salvar l'accident gràcies al seu genoll esquerre, el seu colze esquerre, el seu cul, redreçant la moto quan, a falta de set voltes, anant segon i tenint assegurat el títol, va aixecar l'Honda d'un cop de genoll, anar-se'n a la terra, salvar la 28a caiguda de l'any i tornar en cinquena posició. I això, una volta després, no van saber fer-ho, i aquí està la grandesa del nen de Cervera, ni Jorge Lorenzo (Ducati), que va caure, ni el mateix Dovizioso, que va sortir de l'asfalt, va entrar a la sorra i va doblar el genoll. Allà, Márquez guanyava, pel que havia fet en els 17 grans premis anteriors, el seu quart títol mundial de MotoGP en cinc anys.

I, al final, en la penúltima volta, per arrodonir la festa de l'equip Repsol-Honda, Pedrosa va superar el terrible i agressiu Zarco (de nou la millor Yamaha) i va aconseguir la segona victòria de la temporada. Márquez, que encara va tenir un ensurt més en el primer revolt d'esquerres del traçat valencià, va entrar tercer, sumant el seu 12è podi en 18 carreres. Amb celebració inclosa, perquè en el revolt mític de València va llançar un dau que tenia trucat, és clar, i, després de rodar per la sorra, va sortir el 6è, els títols que atresora amb només 24 anys.