Márquez sobreviu a la pluja millor que Rossi&Cia

Holanda, la catedral, representa el vuitè GP dels 18 que componen el Mundial. De moment, sí, sé que se’n recorden, hi ha hagut quatre vencedors: Maverick Viñales (Yamaha: Qatar, Argentina i França), Andrea Dovizioso (Ducati: Itàlia i Catalunya), Marc Márquez (Honda: EUA) i Dani Pedrosa (Honda: Jerez). Els sis primers estan classificats en 36 punts, quan en falten 275 per jugar-se: Viñales (111), Dovi (-7), Márquez (-23), Pedrosa (-27), Valentino Rossi (-28) i Johan Zarco (-36).

¿Més? Facin-se a la idea. A Assen, amb la pista seca, els magnífics, bé, tots, roden a 1.33.130 minuts; quan plou, com ahir, en 1.46.141, és a dir, 13 segons més. Res a veure. I si a sobre hi afegeixen el caos dels pneumàtics i, sobretot, l’habilitat de cada un d’ells per sortir-se’n sobre mullat (Zarco, Márquez i Rossi van oferir ahir tota una lliçó a la resta), entendran per què, alerta a la dada: Zarco, sisè del Mundial, surt des de la pole, el primer; Márquez, tercer, surt segon, a primera fila («era el meu únic objectiu»); Rossi, cinquè del campionat, quart; Dovi, que ja lluita pel títol, tancarà la tercera fila; el líder, Viñales, que arrenca des de l’11a plaça de la graella, i Pedrosa, 12è ahir, tanquen la quarta fila.

ESPECTACULAR SORTIDA

Amb totes aquestes dades que vostès entenen millor que ningú, comprendran per què Rossi, que és el que en sap més, per vell, per diable, per campioníssim, per guanyador, per etern, diu que «aquesta carrera, la de la catedral, la poden guanyar fins a deu pilots». ¿I el títol? «El títol no tants, però sí mitja dotzena de nosaltres o més, perquè en els últims anys MotoGP s’ha igualat una barbaritat; aquí, ara, t’adorms i et passa el que li passa al Jorge (Lorenzo), que va arrencar segon a Barcelona, fa 15 dies, i demà (per avui) surt des de l’última fila, el 21è. Fa dos anys, en un segon hi érem tres pilots; ara, en un segon hi ha 10 candidats».

I així sempre. És més, ahir hi va haver qui li va demanar a Dovizioso si el francès Zarco, rookie a MotoGP després de dos títols a Moto2, podria ser avui el desè guanyador després dels nou vencedors de la passada temporada (Márquez, Pedrosa, Lorenzo, Rossi, Viñales, Iannone, Miller, Crutchlow i el mateix Dovi) i el líder de Ducati va respondre amb un rotund: «¡Sí! ¡sí! ¡sí!, i tant que ho pot ser». I és que avui s’anuncia sec, encara que Assen és Holanda i Holanda és gairebé Bilbao. «En sec –va anunciar Márquez– veig tres candidats a la victòria: Zarco, Viñales i Vale. Bé, i jo, i jo, que intentaré ser-hi, és clar. No em descarto, no». ¿En mullat? Pura loteria. Deu, com va confessar Rossi, que és el que en sap més perquè n’ha vist de tots els colors.

EL PATIMENT DE PEDROSA

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

El cert és que resulta impossible intuir la representació d’aquesta gran carrera (la catedral sempre és la catedral) amb els entrenaments d’ahir en mullat. Viñales no tenia adherència al darrere. «Gens, zero sobre zero». Pedrosa, gairebé es posa a plorar a l’explicar que la seva moto patinava, patinava, no avançava i no aconseguia escalfar la goma del darrere. «Ja veig que avui (per ahir) ningú parla que tinc avantatge perquè soc petit i lleuger. No, avui no sento aquest discurs». Lorenzo, que mai en els seus 10 anys a MotoGP ha sortit des de tan endarrere (21è), va reconèixer que «la moto s’agafava tan poc, tan poc, que tenia por de caure en cada revolt». És més, mirin, Dovi va rodar per terra, això explica que el senyor perfecte, un pilot gairebé matemàtic, també patís ahir la maledicció de les rodes.

Els que ocupen les primeres files de la graella (Zarco, Márquez, Petrucci i Rossi) saben que sortir des del darrere, com Dovi, Viñales i Pedrosa, no és tasca fàcil, dins de l’embolic, envoltats de pilots que els poden fer caure si no estan ben desperts. Però, ja veuen, qui té més por és Márquez, perquè el seu amic Petrucci, que ja li va demanar perdó per haver-lo envestit a Barcelona, surt enganxadet a ell. «M’ha promès que aquesta vegada anirà amb molt de compte». No sé si aquesta gent, que va a 350 km/h i toca l’asfalt amb el cul, va amb compte. O amb molt de compte.