Xavier Vidal, llibretert: "Llum, més llum"

Durant la sequera el patiment era quedar-se sense aigua la qual cosa podia generar actituds derivades de l’angoixa. Avui, i després de sis setmanes de pluges, cels coberts, fred i vent, ens preguntem com s’ho fan als països del nord on no veuen el sol durant molts períodes de l’any. Perquè els mediterranis, acostumats a la llum solar en quantitats desbordants observem que amb l’aigua i la grisor la nostra actitud davant la vida s’expressa de forma més trista. No hi estem acostumats. Els nòrdics tampoc i això explica que per una banda el número de suïcidis en aquells països sigui molt més alt que a la nostra riba marítima i també que el número d’intèrprets musicals, poetes i escriptor@s i artesan@s sigui molt més alt allà que aquí. Quan no existia internet, la televisió o la ràdio i l’única cosa que podies fer era quedar-te a casa perquè al carrer hi feia fred, plovia o nevava i no hi havia llum l’única alternativa era quedar-se a casa practicant. Molta disciplina i poca alegria.

El factor Goethe

Goethe que vindria a ser el pare de les lletres alemanyes viatjava molt a Itàlia on hi trobava història, cultura i costums. Però sobre tot hi trobava també la llum que no tenia a Weimar. Diuen els hagiògrafs que les últimes paraules del poeta abans de morir foren: “llum, més llum”. A partir d’aquí les interpretacions sobre el significat d’aquesta expressió han estat molt variades. No són el motiu d’aquestes ratlles.

Llum, més llum. Si hi ha llum és molt probable que el temps atmosfèric sigui agradable i això fa que el temps cronològic s’estiri. L’ésser humà admira la funció vegetal de la fotosíntesi. I per això creixem en postura i actitud positiva a l’estiu i ens marcim una miqueta a la tardor i a l’hivern. L’absència de llum i un temps com el que hem viscut les últimes setmanes fan que ens refugiem a casa. Sortim menys, ens relacionem menys amb amics i amigues, coneguts i conegudes, saludats i saludades. Amb la humanitat en general. Quedar-se a casa ens aïlla. I uns dies no està malament però molts es transformen en massa i genera més tristesa. Perquè som socials. La llum és l’element fonamental que deriva. Ens fa sentir millor, més segurs perquè hi veiem, més contents perquè podem admirar les coses belles.

Notícies relacionades

Guia per conviure emocionalment amb setmanes de mal temps

La depressió creix entre infants i adolescents i impacta en el rendiment escolar

Quedar-se a casa i reprimir la socialització quan ho fas perquè el temps atmosfèric t’obliga i no perquè vols (solitud volguda vs solitud obligada) causa sensacions més negatives. Si a més li sumes que la ràdio o la televisió Internet t’expliquin la situació del món en ple 2026...la combinació no pot ser pitjor pel nostre estat d’ànim.

Llum, més llum!