La parella del futur

«Només espero que aquesta Ducati, que ara és un autèntic coet, li vagi bastant pitjor al Jorge (Lorenzo) l’any que ve, si no ja hem begut oli»,  deia ahir Marc Márquez, el noi que amb el seu cap i atreviment ha mantingut la tradició que, a la foto de final d’any, aquella en què els tres campions del món es fotografien com Jesucrist, amb els braços estirats al cim de la muntanya daurada, hi hagi, almenys, un pilot espanyol. L’última vegada que això no va passar va ser el 2008 amb Valentino Rossi, Marco Simoncelli i Mike di Meglio).

Márquez està tan convençut,  com la resta del món, com els 2.000 habitants del pàdoc, que el duel que ve el 2017 serà el mateix que es va produir ahir a València davant de 110.050 apassionats aficionats: ell, Marc Márquez, el campió i tricampió més jove de la història de MotoGP, contra el prodigi mallorquí, Jorge Lorenzo, el noi que persegueix els rècords de Giacomo Agostini, Valentino Rossi, Ángel Nieto i Mike Hailwood, els únics que el precedeixen després d’aconseguir, ahir, la seva victòria número 65.

ELS TRICAMPIONS I LA RESTA

L’escena prèvia a la traca final, encesa a l’uníson pels campioníssims Márquez, Johann Zarco (Moto2) i Brad Binder (Moto3), va ser una demostració més que els que volen seguir en la història, és a dir, el ja mític Rossi, l’etern candidat Dani Pedrosa, el vell rocker Cal Crutchlow, els sempre prometedors 'Andreas', Dovizioso i Iannone, i el rebel Maverick Viñales, hauran de passar-se moltes hores als gimnasos, estudiar milers de vídeos i resar perquè la seva moto estigui a l’alçada dels cavalls de Márquez i Lorenzo.

Perquè si, com molts temen, Honda ja ha deixat d’equivocar-se i Ducati ha fitxat un tricampió per assaltar el títol de manera definitiva, els altres, és cert, extraordinaris, fins i tot guanyadors, perquè, aquest 2016 que acomiadem han guanyat tots, es convertiran en simples espectadors del mà a mà més espectacular de les últimes dècades.

Sí, sí, Rossi va tornar a ser present ahir en la lluita, és veritat, però va acabar fora del podi, no guanya des de Montmeló i no és campió des del 2009. Pedrosa va caure. Com Crutchlow. Viñales, sí, sí, també, va estar en la lluita dels de davant, però no hi va arribar. Iannone va batallar contra el 'Doctor' com si li anés el títol, ¡quina  lluita més bonica!, i 'Dovi' va tornar a rendir-se abans d’hora, just al cap de quinze dies de guanyar després de set anys de sequera. Però ells, els 'tri', Lorenzo i Márquez, van convertir la cursa de comiat de l’any en pura poesia. Cadascun amb el seu estil, cadascun amb el seu cartipàs, cadascun amb el que és i representa, el tricampió que es manté i el tricampió que ve a trencar aquests rècords que, potser, el mallorquí no aconseguirà fer miques del tot.

MÁRQUEZ, EL FUTUR

Notícies relacionades

La dona agredida per Rossi pensa denunciar el pilot

Márquez recorda Salom en la gala del Mundial

Amb sis anys menys, Márquez (23) té tot un món al davant per ser encara més bo, més brillant i llorejat que el portentós Lorenzo (29). I, sí, la carrera va arrencar a Xest com solen arrencar els grans premis que guanya Lorenzo, que ahir va tornar a culminar el seu 'grand slam' particular ('pole', volta ràpida i victòria). Però la cursa es va acabar com finalitzen les grans gestes, que ja són un munt, de Márquez, amb risc, amb exhibició, amb avançaments suïcides, amb interiors espectaculars i ficant-li la por al cos a Lorenzo. «Si el GP té una volta més, em passa», va reconèixer. «M’ha faltat una volta, ¡només una!, però el Jorge ha estat fantàstic i dominador durant tot el gran premi», va confessar el nen de Cervera.

FINAL FELIÇ

Lorenzo assegura que, abans de la carrera, Márquez li feia molta por. «Però, per sort, s’ha produït la sortida ideal per a mi: jo surto disparat, com un llamp i ell es queda clavat. Jo rodo en temps rècord, amb volta ràpida, en els cinc primers girs i a ell l’entretenen Rossi, Viñales, Dovizioso i Iannone. Jo m’escapo i ell ha de recuperar», i quan Márquez va posar la directa després de desempallegar-se de tots i aprofitar el seu pneumàtic més dur davanter, Lorenzo ja tenia prou avantatge per «patir, sí, molt», deia ahir,  però també per coronar-se rei de la traca final.