L'ÚLTIMA FESTA DEL CAMPIÓ DEL MÓN MÉS PRECOÇ DE LA HISTÒRIA

"No us rendiu mai"

Márquez, campió de MotoGP, dedica l'últim dia de l'any a les promeses del motociclisme espanyol

"eu de continuar fent cas als qui us han portat fins aquí" els diu el Marc

Present i futur 8 Canet (14 anys), Márquez (20 anys), Parra (11 anys) i Quartararo (14 anys), feliços en la festa del RACC de final d’any.

Present i futur 8 Canet (14 anys), Márquez (20 anys), Parra (11 anys) i Quartararo (14 anys), feliços en la festa del RACC de final d’any. / EL PERIÓDICO

4
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

Des que Marc Márquez va trepitjar el Mundial de motociclisme el 2008, no ha fallat mai a la cita de desembre que organitza, cada any, el RACC. Mai, ni tan sols els anys en què es va proclamar campió de món de 125cc (2010) o de Moto2 (2012) i en aquest 2013 que mor no volia ser menys.

Márquez, que sempre ha mimat els qui el van recolzar de petit, considera un honor assistir a la festa en què es premien les millors promeses de cotxes i motos. I aquest any, arrossegant tota la seva aurèola de pilot estrella, del millor debutant de la història, no podia ser menys i allà va ser-hi, premiant els nens que, com ell en el seu dia, rebran el guardó que els converteix en promeses, en futurs Marc Márquez.

«No és fàcil donar consells quan solament tens 20 anys i creus que encara estàs en edat d'aprendre», va declarar Márquez a EL PERIÓDICO quan, en un racó del saló on es va celebrar l'acte, li va demanar que parlés una estoneta amb tres dels nens més veloços i que criden més l'atenció del motociclisme espanyol: Miquel Parra (11 anys, de Blanes, campió del Mediterrani i Català de 80cc), Aron Canet (14 anys, Corbera de la Ribera, València, campió de PreMoto3) i el francès establert a Espanya Fabio Quartararo (14 anys, campió d'Espanya de Moto3).

Sobretot, ser agraïts

Márquez, que va seure al centre d'una improvisada taula rodona, va comentar amb ells que el més important és «mantenir la il·lusió per les motos, per entrenar-se i per córrer». Però va remarcar un fet per ell fonamental i que li ha permès desenvolupar la fulgurant carrera que ha protagonitzat. «No us rendiu mai. Heu de ser agraïts amb els que us han ajudat a arribar fins aquí i, sobretot, seguiu els seus consells. S'ha de ser fidel als que han donat la cara per nosaltres i intentar mantenir sempre el mateix entorn, tant familiar com esportiu, perquè ells són els que estaran al vostre costat quan arribin els mals moments, que sempre arriben, sempre».

Això de no rendir-se mai va obrir els ulls del Miquel, Michael per als amics, l'Aron i el Fabio. «Tots ens hem enfrontat a circuits que se'ns ennueguen, a caps de setmana en què no ens surten les coses com ens agradaria, a problemes per posar la moto a punt, a pilotatges que no són fluids, però aquests dies són els millors per demostrar que estimem aquesta professió. Aquests dies cal seguir donant el millor de nosaltres i acabar amb un somriure». El somriure també va ser el millor consell de Márquez als seus bocabadats col·legues. «Molta gent es fixa en nosaltres i ens hem de comportar correctament», va afegir.

Respectar els rivals

Pocs minuts abans de la conversa, el Marc, el Michael, l'Aron i el Fabio havien sentit al campioníssim Carles Checa en el seu comiat del motociclisme. «Espero haver deixat més rivals que enemics. Mai m'ha agradat la paraula enemic, perquè els altres pilots només són rivals». El Marc va recuperar aquest discurs per comentar amb els més joves: «Cal tenir un gran respecte pels rivals i lluitar amb honestedat a la pista amb ells».

Quan, a la rotllana, es van comentar els inicis del Marc, el de Cervera va dir: «El que més em va costar aprendre va ser a no caure. Jo, de nen, era veloç, molt veloç, però queia molt. La veritat és que al ser tan petit i carregar amb un  llast de 20 quilos en la meva moto, la màquina era inconduïble».

Un cop arribat el torn de les promeses, que ja són realitats perquè tots tres s'han proclamat campions de campionats durs i nombrosos, tots van mostrar la seva admiració per Márquez, pilot i persona. «M'agradaria que sabessis que he vist totes les teves carreres i entrenaments», li va dir Parra, d'11 anys, a Márquez. «I vull que sàpigues que sóc el teu fan número u. Els teus avançaments i el teu somriure és el que més m'agrada. I anota una altra cosa: quan arribi a MotoGP superaré tots els rècords que has aconseguit aquest any, tots». Així és el Michael, ja ho veieu. Determinant.

Com salvar les caigudes

«A mi el que m'admira del Marc

Notícies relacionades

-explica Canet mentre Márquez encara està impactat per la contundència del petit Michael- és com s'ajeu sobre l'asfalt, recolzant-se amb el genoll i el colze i com salva les caigudes». Per a aquest valencià de 14 anys, «el Marc és, en tot, un noi 10, amb una personalitat captivadora i una simpatia contagiosa. No es pot imitar, però hi ha moltes coses que es poden aprendre d'ell, moltes. Per exemple, això que diu que ell escolta tothom però només es queda amb el que li interessa. Això em sembla molt intel·ligent».

Per Quartararo, que ha hagut de deixar la seva França natal per triomfar a Espanya («allà només em segueixen la meva família i cinc amics»), «el Marc és un jove impressionant i un pilot magnífic, d'enorme agressivitat, determinant, sap què vol i com aconseguir-ho. M'encanta perquè mai, mai, es queixa de la moto. Vagi bé, regular o malament, ell dóna gas al màxim».