Janet Sanz: "Cal impulsar una identitat metropolitana compartida"

L’Àrea de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’encarrega de definir i coordinar les línies d’actuació que segueixen els serveis de la institució i que estan establerts en el Pla d’Actuació Metropolità (PAM). Des de la seva configuració, estudia la manera de formular estratègies conjuntes basant-se en la detecció de riscos i en la definició d’accions per abordar-los. Janet Sanz, vicepresidenta de Planificació Estratègica de l’AMB, explica quins són les principals fites assolides i els reptes de futur que es marca aquesta àrea.

---

Pregunta (P). Una de les iniciatives estrella del mandat dins de l’Àrea de Planificació Estratègica és el projecte DREAM. ¿Què suposa la seva creació?

R. Des de l’Àrea de Planificació Estratègica hem fet un salt qualitatiu en transversalitat, ja que el que necessitem són respostes que passin de la reflexió a l’acció. Amb el pas del projecte REM al DREAM hem traduït els somnis metropolitans en projectes específics per fer-los realitat. Més que quedar-nos amb el nom, és més interessant la filosofia que hi ha al darrere: passem a l’acció, fem propostes concretes. El projecte DREAM busca precisament això, concretar estratègies metropolitanes que tenen impacte municipal en matèries clau, com el canvi climàtic, la mobilitat sostenible, la vivenda o la transició energètica.

Resposta (R). ¿Quin és el paper concret de l’àrea en aquest pas a l’acció?

R. El nostre paper és acompanyar la resta d’àrees i generar espais de treball transversals que ens permetin aprofundir en aquells temes que establiran les bases de les futures polítiques metropolitanes. I ho fem amb propostes concretes, com l’economia circular i la sobirania alimentària. És a dir, introduïm nous temes a l’agenda, però, a més, dissenyem estratègies al costat de les diferents àrees. Aportem idees i, a més, eines, com el Pla Estratègic Metropolità (PEMB), que impulsa totes aquestes reflexions que acaben cristal·litzant en pactes, o l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), els estudis de la qual ens permeten redactar plans de futur sobre dades i realitats concretes.

P. En certa manera, es podria dir que són el nexe d’unió entre l’esfera local i l’esfera metropolitana.

R. Exacte. És saltar de l’escala local a la metropolitana i aconseguir que els reptes que comparteixen els municipis defugin les diferències polítiques dels ajuntaments per treballar en comú. Sempre hi ha el risc de mirar només a curt termini, i una legislatura és molt poc temps per veure projectes materialitzats, per això és important garantir que els grans acords es puguin tirar endavant independentment dels colors polítics, i aquesta és una altra de les nostres funcions. El lideratge metropolità ha de fer avançar cap a estratègies conjuntes sobre reptes compartits, com poden ser el canvi climàtic, l’economia circular, la segregació i l’envelliment de la població.

P. Un d’aquests grans reptes és la transició energètica. ¿Com l’han afrontat?

R. En l’àmbit de la transició energètica tenim un doble repte. D’una banda, plantar cara a una legislació estatal injusta, que situa l’energia com una mercaderia i no com un dret, i de l’altra, demostrar com es pot revertir aquesta situació a través de projectes tant a escala metropolitana com local. La creació de Barcelona Energia, operador barceloní i també metropolità, les propostes específiques de regeneració i rehabilitació energètica als barris o la simplificació dels tràmits per incorporar plaques solars que permetin l’autoconsum són exemples clars d’aquesta nova voluntat.

La transició energètica no és només un discurs, sinó que té un impacte en la vida de la gent, perquè ajuda a combatre problemes com la pobresa energètica. Estem gastant molts recursos a nivell metropolità per pal·liar els efectes d’un mercat que només pensa en els seus interessos quan comercialitza energia, i volem capgirar-ho. Volem no només pagar consums, sinó aconseguir que la gent pagui un preu just per un element bàsic com és l’energia. 

P. ¿Quins són els reptes de futur de l’Àrea de Planificació Estratègica?

R. Tenim dos objectius de futur transversals. Un és la redacció del nou Pla director urbanístic metropolità (PDU), en el qual estem treballant i que dissenyarà les futures regles del joc a nivell urbanístic, introduint projectes de reequilibri territorial, preservació del territori agrícola o d’impuls a la mobilitat sostenible, entre d’altres.

I, d’altra banda, la creació d’un nou Pla Estratègic Metropolità, que haurà d’integrar totes les propostes que s’estan fent. Hem posat les bases, però ara falta concretar temes centrals, aprofundir i fer que els projectes pilot que s’han posat en marxa es consolidin i formin part de l’estructura de l’AMB. 

P. I a nivell de governabilitat, ¿quins canvis es preveuen de cara al futur?

Notícies relacionades

L’AMBici arriba al milió d’usos a l’àrea metropolitana de Barcelona

Arrenca l’AMBici, el nou servei metropolità de bicicleta compartida

R. Les nostres competències estan marcadas legalment, i això ens permet tirar endavant projectes no només de gestió, sinó també polítics, però crec que ara hem de fer un salt d’escala. Tenim el repte d’executar un lideratge purament metropolità, d’impulsar una identitat metropolitana compartida i que aquesta es traslladi a una governança col·lectiva que no passi només per la representació dels mateixos ajuntaments.

I per fer-ho necessitem anar més enllà, que aquest espai creixi. No ens podem quedar a la Barcelona metropolitana dels 36, hem d’anar cap a una regió metropolitana que incorpori el Maresme i els Vallesos, no ens podem deixar ningú fora. Quan parlem de temes com la contaminació, per exemple, aquesta necessitat es veu molt clara, perquè l’aire no separa entre municipis. Per tant, és necessari que totes les estratègies siguin compartides. Necessitem això: una governança amb identitat metropolitana clara i un salt d’escala.