Anar al contingut

Exportar no només quan la sabata fa mal

L'obertura a l'exterior de les pimes espanyoles rarament constitueix una aposta estratègica. Massa sovint és una reacció conjuntural, una sortida d'emergència, forçada per la caiguda de la demanda interna. La pime serà internacional o no serà.

JOAN RIPOLL. DIRECTOR DEL DEPARTAMENT D'EMPRESA I ECONOMIA DE LA UNIVERSITAT ABAT OLIBA CEU

L'aposta per la internacionalització de les pimes espanyoles ha sigut, a vegades, el resultat d'una estratègia empresarial premeditada, com és el cas de les empreses Hidden i Brand Champions. Però, en la majoria d'ocasions, l'obertura comercial a l'exterior de la pime a Espanya ha sigut una reacció conjuntural, forçada per la caiguda de la demanda interna.

L'informe El perfil de l'empresa exportadora espanyola de l'ICEX revela com el substancial increment del nombre d'empreses exportadores espanyoles entre el 2008 i el 2016 és imputable principalment a l'activitat de les pimes. Però, per un altre costat, les dades del tercer trimestre del 2017 subministrades per la mateixa font mostren que el nombre d'empreses que han exportat durant quatre anys consecutius ha augmentat tan sols en un 1%. És a dir, la major part d'aquestes noves pimes exporten de forma esporàdica.

El percentatge de pimes que inicien la internacionalització de la seva activitat i desisteixen posteriorment, és notable. Les exportacions i l'accés als mercats internacionals representen una opció d'emergència per a les pimes en cas de contracció de la demanda domèstica, però rarament constitueixen una aposta estratègica.

Aquest menor i irregular grau d'internacionalització, unit a la importància relativa de la pime en l'estructura econòmica d'Espanya, dona lloc a tres problemes estructurals del sector exterior.

En primer lloc, la base exportadora del país és limitada. A Espanya, el pes de les exportacions de mercaderies en percentatge del PIB en el tercer trimestre del 2017 s'ha situat en el 17%, enfront del 39% d'Alemanya, el 22% d'Itàlia o el 18% de França, segons el Banc d'Espanya.

En segon lloc, hi ha una dualitat en el sector exportador espanyol. Per un costat, existeix un grup reduït de grans empreses que exporten de forma regular i concentren un elevat percentatge de vendes a l'exterior. Per un altre costat, n'hi ha un altre, molt més nombrós i integrat fonamentalment per pimes, que exporta poc i de forma discontínua. Segons dades recollides en un informe de la CEOE, les 100 companyies més grans concentren un 40% del total d'exportacions; de les gairebé 150.000 empreses que van exportar el 2016, només unes 46.000 són exportadores regulars i concentren el 93% de les vendes a l'exterior.

En tercer lloc, les exportacions de les pimes estan molt concentrades geogràficament i sectorialment. Les dues terceres parts de les exportacions de manufactures es dirigeixen a països europeus, Portugal i França majoritàriament. A nivell sectorial, les exportacions de serveis constitueixen aproximadament el 46% de les vendes totals a l'exterior de les pimes, entre les quals destaquen serveis turístics i activitats de transport internacional.

Augmentar la base exportadora de l'economia espanyola i el grau d'internacionalització de les seves empreses passa necessàriament per la pime. Comparant l'experiència de les empreses Hidden & Brand Champions amb la resta de pimes espanyoles, podem concloure que la menor activitat exportadora d'aquestes últimes s'explica per dos factors principals: a) la microdimensió espanyola, i b) la seva indefinició estratègica.

D'acord amb la Comissió Europea, el 95% de les empreses a Espanya són microempreses (menys de 10 empleats). En el procés d'internacionalització, la mida de l'empresa és molt important. Aquesta atomització del teixit empresarial, molt dependent del crèdit bancari, suposa una capacitat de producció limitada que condiciona negativament la inversió. Els resultats són escassa competitivitat internacional conseqüència d'una baixa productivitat, una escassa innovació i un nivell tecnològic precari.

L'ordre dels factors altera el producte. No es tracta d'internacionalitzar l'activitat per créixer, sinó d'augmentar la capacitat de producció per abordar unes inversions que permetin afrontar l'accés als mercats exteriors. Correa-López i Domenech (2012), en un informe sobre La internacionalització de l'empreses espanyoles, estimen que un augment de l'1% en la mida empresarial incrementaria la probabilitat d'exportació un 5%. Anàlogament, un augment de l'1% en l'estoc de capital real per empleat elevaria la probabilitat d'exportació un 1,8%.

Una altra de les causes del fracàs del procés d'internacionalització de les pimes a Espanya radica en el fet que moltes d'aquestes companyies s'han embarcat en un procés d'obertura a l'exterior per al qual no estaven preparades.

Des del punt de vista estratègic, la planificació del procés d'internacionalització hauria de ser anterior a l'exportació. Introduir-se en un mercat exterior mitjançant exportacions o inversió directa requereix tenir presents consideracions relatives als canals de vendes i altres aspectes comercials, la logística i la direcció d'operacions, el finançament de les inversions o les implicacions legals de l'activitat. Implica conèixer molt bé el mercat de destinació i el valor diferencial que s'aporta, a més d'establir un pla d'entrada. Qualsevol d'aquestes estratègies implicarà un canvi en la manera d'actuar de l'empresa.

En qualsevol cas, la internacionalització només presenta garanties d'èxit si els mercats exteriors deixen de contemplar-se com un recurs d'emergència en períodes de crisi. La internacionalització s'ha d'entendre com una estratègia definitòria de l'activitat de la pime. Una inversió idiosincràtica, capaç d'ampliar i diversificar els mercats als quals dirigeix l'oferta de la companyia. Això implica comptar amb un personal directiu amb una experiència mínima sobre com funcionen els mercats internacionals, capaç d'identificar mercats potencials, riscos i noves oportunitats de negoci a nivell global.

Només amb aquestes premisses serà possible materialitzar el canvi de paradigma en la gestió empresarial de les pimes, i capturar els beneficis potencialment positius que proporciona el comerç internacional, en termes de més productivitat i benestar.

El futur econòmic d'Espanya depèn de la capacitat de les empreses petites per obrir-se a l'exterior. La pime serà internacional o no serà.

Temes: Empreses +Valor

0 Comentaris
cargando