Anar al contingut

EXTRAESCOLARS POSITIVES

Lleure infantil per esborrar la desigualtat

Un estudi de la Fundació Pere Tarrés demostra que casals i colònies milloren les competències educatives i professionals dels seus participants

Carme Escales

Lleure infantil per esborrar la desigualtat

Sentir-se un més, participant en les activitats setmanals d’educació en el lleure, junt amb altres nens i nenes, amb els quals també poder compartir l’aventura de les colònies és, en molts casos, i junt amb la mateixa escolarització, l’únic connector social que permet a molts menors viure una infància de joc i distensió, al marge de situacions difícils en el seu entorn familiar. Però, a més, segons confirma un estudi realitzat per la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés-URL (Universitat Ramon Llull), els que participen en activitats de lleure, gràcies a aquests jocs i distensió, estan millorant les seves competències educatives i professionals. Per això, es considera que l’acompanyament i valors amb què els nens i nenes participants de casals i colònies s’impregnen durant el seu temps de lleure compartit contribueixen a trencar el cercle de pobresa de la infància i joventut més vulnerables.

No és una dada estranya, ni sorprenent, que sentir-se millor gràcies al joc i la convivència amb altres nens i nenes en activitats d’entreteniment i diversió aconsegueixi comportar millors resultats. Millorar l’estat emocional és sempre una bona base per rendir més o millor. Però ara “les dades aportades per l’estudi permeten posar en valor, de forma contrastada, la importància de l’educació en el lleure, i la incidència d’aquesta acció social en la millora de les competències acadèmiques i especialment les competències d’ocupabilitat”, segons explica la directora de la investigació, Txus Morata. Hi tenen un paper essencial aspectes molt presents a l’hora de pensar i implementar les activitats en casals i colònies. Morata, que és professor de la Facultat d’Educació i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés i coautora de l’estudi i especialista en dinamització comunitària, repassa alguns dels elements que condueixen a l’èxit escolar i a l’ocupabilitat laboral de nens i joves, molt presents en les activitats de lleure, segons recull l’informe. “Altes expectatives en les seves pròpies capacitats, i l’equip educatiu que intervé és clau per projectar aquestes bones expectatives sobre les seves capacitats en els nens i nenes”, apunta Txus Morata. “L’equip té una triple tasca: aportar confiança i autoestima; ser molt pràctics a l’hora de reforçar els processos i procediments d’aprenentatge, ajudant a adquirir els coneixements que l’escola, des del seu sistema i orientació, ha sigut o està sent incompetent a l’hora de vetllar per aquestes criatures i les seves famílies”, afegeix.

Útils per a la vida

La comunicació, el treball en equip, la capacitat d’anàlisi de situacions i la recerca de solucions a problemàtiques o situacions viscudes, aspectes que les activitats socioeducatives en el temps de lleure s’incorporen, suposa adquirir eines i recursos per fer front a situacions diverses de manera exitosa, en la

“Soc qui soc gràcies a l’educació en el lleure del Centre d’Esplai Suñol”, afirma Roger Vilaclara, avui monitor d’esplai

convivència amb els companys, però també per al seu desenvolupament a l’aula i en l’accés al món laboral. Són altres elements que, presents a l’hora de dinamitzar la intervenció socioeducativa, l’organització d’activitats setmanals en casals de barri o a les sortides de colònies en diferents èpoques de l’any, posen en joc útils de vida reals per a tots els participants en activitats de lleure.

 Una cosa que es repeteix moltíssim entre adults que van participar en la seva infància d’aquesta convivència en casals, esplais i colònies és, d’una banda, mantenir amistats de l’època i guardar valors que van calar en totes les seves hores de lleure. Fins al punt de poder afirmar, com en el cas de Roger Vilaclara: “Soc qui soc gràcies a l’educació en el lleure del Centre d’Esplai Suñol”. 

Vilaclara té ara 22 anys. Quan en tenia 6, els seus pares el van apuntar al Centre d’Esplai Suñol del Clot. Cada dissabte a la tarda anava a fer activitats i una vegada al mes, se n’anava d’excursió i dormia una nit fora amb els seus companys. Amb 18 anys va passar a formar part de l’equip educatiu del centre, fins avui, que continua sent monitor durant el curs i en activitats d’estiu. També ha sigut monitor en dos altres esplais. “Els meus pares es van conèixer fent esplai”, explica Roger Vilaclara. “A mi l’esplai em va fer créixer, em va ajudar molt a poder fer molts amics que després trobava a l’escola,  em facilitava la relació. Sempre he sigut una persona tímida i l’esplai em va ajudar molt a saber-me relacionar amb els altres, perdre la vergonya i conèixer els meus límits i els dels altres”, afirma. “També em va ajudar a responsabilitzar-me de les meves coses, cuidar-les i aprendre a solucionar els problemes jo mateix, sense l’ajuda dels meus pares. L’educació en el lleure t’ensenya coses i t’espavila molt. A mi em va fer tenir una mirada més global, aprendre a aixecar la mirada del melic i veure-hi més enllà”, diu. Entre els valors que Vilaclara pensa haver adquirit en els seus anys en l’esplai, explica “sobretot la responsabilitat, l’organització i gestió del temps, el compromís a treballar en equip i a ser més obert en general. I a nivell laboral, també m’ha aportat seguretat per afrontar situacions complicades o diferents de les quotidianes”, exposa. L’estudi conclou que "no atendre els nens en situació de vulnerabilitat social i les seves famílies tindrà costos sanitaris, educatius i es necessitaran més prestacions socials i més despesa en el sistema judicial i penitenciari".

Següent pas

L’estudi dels valors de les activitats d’educació en el lleure que projecten millores en l’aprenentatge i inclusió laboral dels participants ha fet aflorar la necessitat d’una altra investigació. La que permeti no només avaluar, sinó també comptar amb eines tècniques que permetin als educadors i monitors de lleure educatiu recollir de forma sistematitzada els resultats i millores aconseguides.

En un segon estudi es preparen les eines que permetran mesurar la progressió de competències en tots els àmbits.

I ja s’ha començat a treballar en això. “En un segon estudi pretenem validar una eina d’avaluació de les competències acadèmiques i d’ocupabilitat, dirigida a les entitats de lleure educatiu dels centres socioeducatius”, anuncia Txus Morata. “Serà un sistema que permetrà als professionals mesurar la progressió dels participants en relació amb les dues tipologies de competències”, diu. “Concretament s’estan validant sis instruments, tres per a cada tipologia de competència, per aplicar en franges d’edat de 7 a 12, de 13 a 15 i de 16 a 18 anys, al territori estatal, on comptem amb sis comunitats autònomes, i amb el recolzament del Ministeri de Sanitat, serveis socials i igualtat”, afegeix la professora.

Vuit centres de Catalunya, València i Madrid

L’estudi ‘Competències clau desenvolupades en el lleure educatiu rellevants per a l’èxit escolar i la millora de l’ocupabilitat infantil’ s’ha fet en vuit centres de lleure educatiu i socioeducatius de Catalunya, les Balears i comunitats de València i Madrid. S’ha treballat amb nois i noies de 8 a 16 anys que participen actualment dels recursos en aquests centres. Però també s’ha entrevistat joves majors de 17 anys que expliquen la seva experiència en esplais i el que els va aportar en relació amb les competències acadèmiques i professionals. Segons declara el secretari de la Xarxa de Centres Socioeducatius, Albert Riu, “les activitats extraescolars contribueixen a trencar el cicle de diferències socials i la situació de pobresa”. Per això, “poder garantir un casal als nens a l’estiu suposa oferir-los una igualtat d’oportunitats, a més de poder perfeccionar moltes competències, sobretot les socials i lingüístiques", va explicar la directora de l’escola Vedruna-Àngels, Antònia Cortina, on celebraran activitats el mes d’agost, amb la Fundació Pere Tarrés.

L’any passat, 4.020 nens en situació de vulnerabilitat social van ser becats per la Fundació Pere Tarrés per participar en les 10.283 activitats de colònies que van organitzar. Aquest any seran 4.500 nens els becats.

Temes: +Persones