Pla Espanya Auto 2030
Hem d’aspirar al coneixement
Que no tinguem cap marca automobilística amb el seu centre de decisió a l’Estat espanyol no és una bona notícia per al sector
La descarbonització de la nostra mobilitat és una assignatura, encara, pendent al nostre país. Aconseguir-ho implica apostar decididament, i entre altres mesures, pel vehicle elèctric en les seves diferents versions, i reduir així la necessitat de combustibles fòssils en els nostres desplaçaments. I aquesta aposta per la mobilitat sostenible passa pel compromís de la societat, els fabricants i, també, els governs. El Pla Espanya Auto 2030 està alineat amb aquest compromís i és una bona notícia que no podem més que celebrar.
Com a enginyers industrials no ens n’alegrem només perquè permetrà mobilitzar nous recursos –fins a 1.400 milions d’euros–, una part dels quals aniran a accelerar el creixement del parc de vehicles elèctrics i del desplegament de la instal·lació d’estacions i punts de càrrega, sinó perquè també ajudarà la indústria en un moment complicat pel sector per la situació geoestratègica i de competitivitat global. Ens n’alegrem perquè tot el que sigui impulsar la indústria no ens semblarà mai una mala idea, no tant pel que algú equivocadament pot interpretar com a interessos corporativistes, sinó perquè està més que comprovat que l’activitat industrial és garantia de més valor afegit, llocs de treball més qualificats, ocupació de més qualitat, equilibri territorial i, per tant, més resiliència i benestar social. Si l’àmbit que rep aquest suport és el de l’automoció, tampoc ens hi podem posar d’esquena. L’automobilístic és un dels verticals industrials més importants al país per volum, ocupació i impacte però també pel que representa com a motor d’innovació tecnològica, que després s’escampa des de la cadena de valor a la resta de sectors.
Li veiem, però, alguns serrells que cal també considerar. El Pla Espanya Auto 2030 arriba en un moment baix per a la indústria automobilística de l’Estat. De les tres potes en les quals vol incidir el Pla, –producció, mercat i innovació– endevinem una clara incidència en dues: la producció i el mercat. Disposar de centres productius és important, no ens enganyem. Mantenir i ubicar noves fàbriques al nostre territori es tradueix en llocs de feina de mà d’obra qualificada i tracciona una cadena de proveïdors que dona gruix al nostre ecosistema industrial. Però no n’hem de tenir prou, amb això. No ens podem conformar només a fabricar perquè, entre altres coses, l’alt grau d’automatització actual i l’elevada estandardització de les solucions tecnològiques productives generaran menys llocs de treball en un futur.
Hem d’aspirar també a tenir els centres de coneixement de grans marques al nostre país, els espais on es desenvolupa la innovació i es converteix ciència en noves tecnologies. Això ens ha de permetre posar en valor el talent que formem, que és molt, i atraure el més especialitzat. Que no tinguem cap marca automobilística amb el seu centre de decisió a l’estat espanyol no és una bona notícia. Tenir-les hauria estat garantia de major resiliència del sector en un tauler avui molt complex.
En aquest tauler s’hi juguen interessos i realitats en els quals Europa afronta importants desafiaments, com ara l’accés a les matèries primeres, base del desenvolupament del vehicle elèctric i tot allò que se’n deriva (bateries, semiconductors, etcètera).
És per això que aplaudim, més enllà d’altres consideracions que es podrien fer des d’una òptica més política, que els nostres governs segueixin compromesos amb el sector de l’automoció. El benestar i progrés de la societat ho apreciarà.
