Ponts directes a la integració

De petit, Pedro Vargas no era gaire bon estudiant. El 95% dels seus companys de classe eren d’ètnia gitana, com ell. Però, ¿era la seva condició de persona d’ètnia gitana el que el feia mal estudiant? Ara sap perfectament que no. Qualsevol jove, al marge de la seva cultura i els seus orígens, té un talent, unes capacitats que, aflorin o no, el fan diferent de la resta, alhora que l’iguala humanament als altres per valer-se del seu potencial interior. “Però encara avui rebem molts estereotips negatius que afecten de manera molt dura els nens gitanos”, diu Pedro Vargas. Es podria afirmar que la vida d’aquest jove que avui té 20 anys va canviar gràcies a la xerrada d’una monitora de la Fundació Privada Pere Closa. “Va venir a l’escola i ens va parlar de la tasca que fa la Fundació Pere Closa en la formació i promoció de persones d’ètnia gitana a Catalunya”, recorda Vargas. I a ell allò li va interessar. Tenia només 10 anys, però ja va sentir que les activitats de què els va parlar aquella monitora la podien ajudar a elevar les seves notes. “Jo no tenia hàbits d’estudi i amb el temps de reforç d’estudi a la fundació vaig aprendre a tenir-los”, exposa.

Hi va haver una cosa que el va motivar enormement.“Els monitors eren gitanos com jo”.I allà va començar a canviar el concepte que ell mateix tenia sobre els límits i oportunitats de qualsevol persona, al marge de la seva cultura o procedència. “Fins ara no hem començat a tenir referents d’èxit. Pel Pedro, com per moltes persones de la comunitat gitana, ho ha sigut sempre el polític i activista Juan de Dios Ramírez Heredia, advocat i periodista, que va ser eurodiputat entre 1986 i 1999. “Els teus propis estereotips es trenquen quan veus que altres gitanos sí que han arribat a la universitat. I això és més possible cada vegada, gràcies a l’acció de moltes associacions, com la Fundació Privada Pere Closa”, assenyala el jove, que ara començarà tercer curs de Dret en la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons fonts de la Fundació Secretariat Gitano (www.gitanos.org), mentre que entorn del 30% de joves arriben a inscriure’s en centres d’estudis superiors, d’entre els joves pertanyents a la comunitat gitana només ho fan entre l’1% i el 2%. “La falta de recursos econòmics és un dels factors que també hi influeixen. Per això el recolzament de programes com CaixaProinfància és importantíssim per assegurar la tasca d’entitats com la Fundació Privada Pere Closa que ajuden als joves a acabar els seus estudis, sigui quina sigui la seva condició econòmica. També en l’actualitat existeixen beques per a l’accés a estudis superiors”, afegeix Pedro Vargas.

Amor propi i confiança

A més de les activitats que ajudaven el Pedro a desenvolupar millors habilitats perquè l’estudi de les seves matèries escolars no fossin més una llauna i es fes més fàcilment amb els seus continguts, en la Fundació Privada Pere Closa, la pinya, el suport i l’afecte que va rebre com a persona va revertir també en la seva confiança i en les seves ganes de fer també el mateix. “Vaig decidir dedicar un any a aportar part de les meves hores lliures a ser jo qui ajudés els menors en la fundació en tasques de reforç escolar. Volia retornar el que m’havien donat a mi, i més perquè sentia l’obligació moral de fer-ho, és el meu poble i la meva ètica m’impulsava a fer-ho”, afirma el jove.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

La seva elecció de la carrera de Dret també té a veure amb la seva ètica i el seu desig de recolzar el seu poble perquè pertànyer a la comunitat no sigui un condicionant, sinó font de valors culturals complementaris, per tant, un fet a normalitzar plenament. “Jo vaig acabar el batxillerat científic i tecnològic a La Salle de la Barceloneta, però després de visitar dos camps de concentració, un a Alemanya i un altre a Polònia, vaig quedar horroritzat per l’acció nazi. I vaig prendre la determinació d’ajudar la meva ètnia. Vaig triar Dret per poder defensar els drets humans del meu col·lectiu. Fa 30 anys hi devia haver un o dos advocats només en tot l’Estat espanyol, i avui ja s’acosten als 50”, declara Pedro Vargas. “L’educació és una eina fonamental per a les relacions socials i per trencar estereotips que els mitjans de comunicació molt sovint alimenten. Sempre surten les coses dolentes: trànsit d’estupefaents, robatoris, enfrontaments entre clans. ¿Per què no expliquen que hi ha joves gitanos que arriben a la universitat?

Recolzament psicològic i emocional

Imane el Bouhali ha viscut un procés similar al del Pedro, de la mà de la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat. Des de serveis socials li van parlar del casal que la fundació, on es va inscriure. “Jo vaig arribar del Marroc amb els meus pares als quatre anys. Anava a l’escola, però amb prou feines em relacionava amb els companys. No sé on estaria ara mateix si no hagués anat al casal”, afirma la jove. “Va ser la manera d’obrir-me perquè vivia molt aïllada, també la meva família. I gràcies al suport psicològic i emocional que jo vaig rebre, també els meus pares van guanyar confiança en aquesta gent desconeguda que m’havia fet tant bé i gratuïtament. Per això el recolzament del programa CaixaProinfància és tan necessari. Permet continuar millor els estudis per obrir-te camí professionalment”. La Imane té ara 24 anys i començarà quart curs de Pedagogia a la Universitat de Barcelona. I, com el Pedro, sent molta necessitat de tornar aquesta ajuda que va rebre. Es va treure el títol de dinamitzadora juvenil i monitora de lleure i és voluntària de la Fundació Marianao, que és on ha demanat realitzar les seves pràctiques universitàries.