Formació per trencar el cercle viciós de la pobresa

Naixem en destí atzarós, un niu més mal o més ben proveït d’imprescindibles o superflus suports, una llar inclinada a més o menys atenció a la nostra arribada i necessitats. Per a la part bona i per a la no tan desitjable, el lloc d’arribada al món, nord sud, centre o extraradi, condiciona de partida els camins de les persones, al camp, a la ciutat i en algun dels continents.

Nombroses entitats socials enfoquen la seva tasca en l’intent d’esborrar la desigualtat de contextos desfavorables. Són durs, incomprensibles si no es coneixen, però no llunyans. Són a la nostra ciutat. Fundacions, associacions de Barcelona i la seva àrea metropolitana hi sembren oportunitats de millora, canvis que comencen amb un llapis i un paper, un llibre, una pissarra, una cançó o el joc entre nanos, d’igual a igual. El programa CaixaProinfància de l’Obra Social la Caixa va néixer per impulsar i garantir recursos perquè aquestes oportunitats no siguin atzaroses, que facin diana en llars on la vulnerabilitat econòmica o marginal deixi de veure’s com una destinació. La formació i socialització dels menors d’aquests nuclis amb més risc de marginació social compleixen la missió de trencar el cercle de la pobresa. A la demarcació de Barcelona, 118 entitats socials se n’ocupen, i des de la creació del programa CaixaProinfància, s’han atès85.653 de menors i 52.873 famílies. S’han destinat a aquest fi 122 milions d’euros.

Un progrés viable

 “CaixaProinfància aconsegueix reduir molt significativament l’abandonament escolar, que és d’un 30% en el total d’Espanya en alumnes que cursen l’ensenyament secundari obligatori, i d’un 6% entre els nens i nenes que atén el programa. I les avaluacions indiquen que els nens i nenes atesos tenen el doble de possibilitats d’aconseguir progressar escolarment que altres que estan en condicions similars. Però aquests assoliments no serien possibles sense entitats com les que avui reconeixem. I sense la col·laboració de les administracions públiques, a les quals dono les gràcies”. Van ser les paraules de Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària La Caixa, en l’acte de celebració dels deu anys del programa CaixaProinfància, el mes de juny passat.

L’any passat, el programa va atendre a la ciutat de Barcelona i la seva província 18.367 menors i 12.083 famílies, aportant per realitzar activitats amb aquesta finalitat 13 milions d’euros. El 44% d’aquesta injecció de recursos es va destinar a reforç educatiu. Atenció en logopèdia i psicomotricitat, grups d’estudi assistit, reforç individual i equipament escolar són algunes de les accions dirigides a esborrar obstacles amb què certs contextos dificulten no només la consecució d’un camí pròsper en els estudis i un recorregut professional, sinó fins i tot en la confiança en un mateix.

“Quan el programa CaixaProinfància es va iniciar, l’objectiu era posar recursos a disposició de les entitats socials que duen a terme l’acompanyament en activitats de reforç escolar i propostes de lleure que contribueixen a normalitzar la vida dels menors amb més risc de marginació social”, explica el responsable del programa CaixaProinfància, Carlos Fernández. “Però en els últims anys, i en l’actualitat, el programa estableix amb les entitats plans concrets entorn de cada menor. Ens coordinem entitats, ajuntaments, escoles i centres de salut per compartir la informació amb tots els serveis, marcar objectius i fer conjuntament el seguiment de l’evolució de cada noi o noia. El d’avui és un treball totalment en xarxa”, puntualitza Fernández.

I simultàniament a aquesta tasca en xarxa, que contribueix, a més, a aprofitar sinergies i un enfocament pluridisciplinari i garantir més solidesa al programa, a mesura que aquest avançava, s’han anat introduint noves àrees d’atenció, “per exemple la psicopedagògica”, indica Carlos Fernández. “I l’últim any s’ha incorporat també l’atenció psicoterapèutica per a mares en tractament d’alguna problemàtica concreta”, afegeix Fernández.

Un pla integral

Absolutament tot, des de les classes de reforç escolar, en la quals els nens reben l’acompanyament de monitors perquè els seus deures es completin des de la seva plena comprensió, facilitant-los recursos i estratègies, però sobretot temps perquè es puguin familiaritzar amb bons hàbits d’estudi i motivar-se per superar-se en cada examen o en cada entrega dels seus deures. Però també temps de lleure per divertir-se amb altres nenes i nens de contextos familiars similars o no. Jugar d’igual a igual és la gran metàfora de l’objectiu de CaixaProinfància, assentar en la infantesa prou autoestima per sentir-se capaços i amb dret i possibilitats d’un futur d’èxit personal i professional, al marge del seu origen en un entorn més desfavorit, debilitat econòmicament o emocionalment, però mai més vist com una cosa perpètua.

“El model d’intervenció és molt integral”, necessita el responsable del programa CaixaProinfància. “Comptem amb una cartera de serveis que articulen les diferents entitats i la direcció científica dels nostres plans d’actuació la duen a terme especialistes en diverses temàtiques des d’universitats de les 11 ciutats del territori estatal on es va iniciar el programa”, afegeix.

Les entitats amb les quals treballa CaixaProinfància són sense ànim de lucre i el programa passa auditories de PricewaterhouseCoopers, que supervisa la seva qualitat i el seu pressupost. És un model molt territorialitzat, que situa les seves accions en zones concretes, on estableix aquesta xarxa de sinergies i coordinació que permet l’atenció més integral de cada menor.

Experiències que encomanen ganes d’ajudar

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

Badia Boukta té 20 anys. Va néixer al Marroc i va arribar amb la seva família a Catalunya fa vuit anys. Malgrat arribar aquí perquè el seu pare ja havia vingut abans animat per un oncle que el va ajudar a trobar feina, el desconeixement de la llengua i el xoc cultural van dificultar la integració de Boukta, la seva mare i els seus germans. Boukta admet que se sentia deprimida. Fins que va preguntar a uns companys de classe on anaven al sortir de l’escola, ja que els veia sortir contents i veloços i no en direcció a casa seva. Li van explicar que anaven al Centre Diari Sant Josep, una entitat de Sant Vicenç dels Horts on uns monitors els ajudaven a fer els deures. I Badia Boukta també hi va voler anar. “Al meu país jo treia les millors notes, però aquí tot em costava molt i els meus resultats eren molt fluixos”, comenta la jove. Ella es va convertir en la primera participant d’un programa que va acabar impulsant el Centre Diari Sant Josep, Llavors de Futur, impulsat per l’Obra Social la Caixa, en el qual Boukta va rebre tutories individuals de motivació. Avui estudia Relacions Laborals a la Universitat de Barcelona, és becària a la Biblioteca de la seva Facultat de Dret i voluntària al Centre Diari Sant Josep.

Es va trencar el cercle de la pobresa i va dibuixar una circumferència d’enriquiment personal amb retorn altruista. Missió complerta.